469 persones van exiliar-se d’Esparreguera a finals del gener de 1939, segons un treball de recerca de Joana Llordella i Josep Maria Cobos
És un treball, en el marc de la convocatòria del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat per obtenir dades concretes dels exiliats de la comarca un cop va acabar la Guerra Civil Espanyola, que estava previst publicar-se a finals de 2023, però encara queden poblacions de la comarca que estan acabant de recopilar la informació necessària.
Un total de 469 persones van exiliar-se d’Esparreguera a finals del mes de gener de 1939. Aquesta dada és el resultat de la recerca realitzada pels historiadors Josep Maria Cobos i Joana Llordella, en el marc de la convocatòria del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat per obtenir dades concretes dels exiliats de la comarca un cop va acabar la Guerra Civil Espanyola. Es tracta d’un treball que estava previst publicar-se a finals de 2023, però encara queden poblacions de la comarca que estan acabant de recopilar la informació necessària. Esparreguera sí que ha finalitzat la investigació, que va més enllà de les xifres dels que van marxar, ja que també s’ha fet un seguiment de les persones o famílies exiliades i aporta dades de les que van tornar al municipi.
Pocs dies abans de l’homenatge als exiliats que es durà a terme el proper dimarts 30 de gener mitjançant el projecte Camins de Pau, aquesta investigació ens porta a recordar històries de persones que van haver de marxar del nostre municipi, en concret, 469 persones exiliades a finals de gener de 1939 d’un poble que aleshores tenia uns 5.000 habitants, és a dir, un 9% de la població va haver de fugir. Aquest treball va ser encarregat a Josep Maria Cobos, autor també d’altres treballs sobre la 2a república, i a Joana Llordella, qui porta anys treballant en la recerca d’històries de vida de persones exiliades. Aquest document és el resultat de dos anys d’aquesta recerca, seguint una metodologia que Cobos ha detallat.
El 22 de gener de 1939, 48 hores abans que entressin les tropes franquistes al municipi, es va produir la sortida d’Esparreguera que va ser, segons ha explicat Cobos, precipitada, però no improvisada. Des de l’Ajuntament, un comitè d’evacuació va coordinar la fugida del gruix de la població civil de la vila, amb diversos tipus de vehicles, i que agafarien una ruta per l’interior, que passava per Arbúcies, Figueres i Girona, fins acabar al pas fronterer del Pertús. Pel que fa a la recerca i la documentació que han hagut de realitzar per obtenir totes les dades, Josep Maria Cobos ha detallat el procés que han seguit, consultant fonts de l’Ajuntament esparreguerí, d’arxius francesos o, directament, de caràcter familiar o cercles propers a les persones exiliades.
Aquesta investigació suposa un avenç important després de 85 anys sense dades concretes de les persones que van sortir d’Esparreguera. Moltes d’elles eren famílies i altres marxaven en solitari, i també moltes de les famílies van ser separades en arribar a França, en un recorregut molt difícil. Josep Maria Cobos ha explicat els motius pels quals Esparreguera va tenir un percentatge més elevat d’exiliats que la mitjana de Catalunya, entre altres, a causa del fort arrelament de l’ideal republicà de la vila. De les persones exiliades que van tornar a Esparreguera, la recerca s’ha classificat en quatre categories: les que ho van fer després d’un exili curt, un 27%; les que van viure permanentment a l’exili, un 30%; les que no van tornar mai a Esparreguera, un 25%; i el percentatge restant, finalment, que són les persones que van tornar després d’un exili més llarg.
