Càritas alerta que l’habitatge i la precarietat laboral ja són les principals portes d’entrada a l’exclusió social
Càritas Diocesana ha presentat la seva Memòria Social 2025, un document que recull l'activitat de les 34 parròquies de la diòcesi, entre les quals la de la nostra vila és un dels punts d'acollida actius. Les xifres globals són contundents: l'entitat ha acompanyat durant el darrer any a més de 5.500 llars, beneficiant directament a 12.649 persones.
L’informe destaca que la pobresa en aquestes parròquies s’ha tornat "estructural" i apunta a l’habitatge com el principal factor d’exclusió. Segons les dades presentades, el 40% de les persones ateses no disposen d’una llar digna o viuen en situacions d'inseguretat. A més, un 15% dels usuaris es troben atrapats en el relloguer d'habitacions, una forma de precarietat residencial cada cop més invisible però present als nostres municipis.
Un altre element d'alerta per al veïnat és el canvi en el perfil de qui demana ajuda. Gairebé una de cada tres persones s'ha apropat a Càritas per primera vegada aquest any, el que indica que la vulnerabilitat s'està estenent a perfils que fins ara gaudien d'estabilitat. L'entitat adverteix que tenir feina ja no garanteix sortir de la pobresa, a causa de la precarietat laboral i els baixos salaris.
Pel que fa a la demografia de la pobresa, aquesta continua tenint rostre de dona i d’infant: el 55% de les persones ateses són dones i en el 40% de les llars hi viuen menors d'edat. Així mateix, un 30% dels usuaris es troba en situació administrativa irregular, un fet que els bloqueja l'accés a drets bàsics com el mercat laboral formal.
Davant d’aquest escenari, i sota el lema de la nova campanya “Tria estimar. Tria comunitat”, Càritas fa una crida a la implicació de la població de la diòcesi. Recorden que la comunitat és l’únic antídot contra la soledat i l'exclusió, i conviden a col·laborar ja sigui a través de donacions o sumant-se a la xarxa de voluntariat, que ja compta amb prop de 900 persones a tot el territori.
