Joan Llordella exposa les seves pintures a l’Institut Guttmann de Barcelona
Les obres de l’artista esparreguerina Joan Llordella es poden veure fins a l’11 de març a l’Institut Guttmann de Barcelona, centre de referència en neurorehabilitació. L’exposició, inaugurada el 18 de febrer, reuneix una trentena llarga de pintures marcades pel color i per un estil molt personal que aposta per la imperfecció i l’espontaneïtat.
L’exposició de Llordella ha trobat un escenari singular: la sala d’animació de l’Institut Guttmann, un espai de trobada per a pacients i familiars. Segons explica l’artista, la inauguració va ser especialment emotiva pel contacte amb persones que viuen processos llargs de rehabilitació.
Durant l’acte, Llordella va poder conversar amb metges, pacients i familiars. Alguns casos la van impactar, com el d’una il·lustradora professional que, després d’un ictus, ha vist afectada la mà amb què pintava. Lluny de rendir-se, la conversa entre totes dues va derivar en un intercanvi d’experiències i en una reivindicació de les possibilitats que obre l’art, fins i tot en situacions adverses.
L’artista defensa el valor terapèutic de l’art, no només per als pacients sinó també per als cuidadors. En aquest sentit, subratlla que el més difícil de moltes situacions no és la lesió en si, sinó la dependència que se’n deriva. Per això, aposta per una societat més conscient, que posi facilitats i tingui més paciència amb les persones vulnerables.
L’exposició inclou entre 30 i 40 pintures, la majoria de les més recents. El criteri de selecció ha estat, principalment, cronològic. “Pinto cada dia, pràcticament”, assegura Llordella. Les seves obres es caracteritzen per figures femenines plenes de color, influenciades sovint per fotografies i viatges, i per una aposta conscient per deixar visible el traç i l’error.
Entre les peces exposades també n’hi ha dues vinculades a la realitat de Palestina, inspirades en imatges que, segons explica, l’han colpit profundament. Llordella reivindica la necessitat de no normalitzar el patiment aliè i de mantenir viva la capacitat d’indignació.
Més enllà de la vessant artística, la conversa amb Llordella deriva en una reflexió sobre la cura i la civilització. Recorda, per exemple, el cas del viatger i escriptor Albert Casals, que anys enrere va haver d’arrossegar-se per les escales de l’antiga seu de Ràdio Esparreguera per falta d’ascensor. Una experiència que, assegura, la va marcar i que evidencia la importància de fer accessibles els espais.
