La Creu Roja del Baix Llobregat Nord vol ampliar a tota la comarca el projecte d’atenció a les persones sense llar en marxa a Martorell
El projecte, que ha estat funcionant a la ciutat durant el darrer any, ha permès detectar casos de persones vivint al carrer al nostre territori i actuar en conseqüència.
Griselda Sanahuja, referent tècnica de la Creu Roja del Baix Llobregat Nord, va explicar en declaracions a l’emissora municipal aquest projecte anomenat ‘Unitats d’emergència social’, que els ha permès durant aquests darrers mesos fer una primera atenció d’alimentació i beguda a les persones que han anat trobant als carrers i escoltar les seves necessitats.
A Martorell, seu de la Creu Roja del Baix Llobregat Nord, també existeix un punt d’atenció diürn amb menjador i espais per a la higiene per a les persones sense llar. A Esparreguera s’obren les dutxes del Centre Dual dos cops a la setmana. Josep Sánchez, inspector Cap de la Policia local, ens va explicar quin és el protocol d’actuació del cos policial quan es detecta una persona vivint en aquestes condicions.
A Esparreguera hi ha oficialment 4 persones sense llar però segons el regidor de Serveis Socials de l’Ajuntament d’Esparreguera, Emmanuel Ortí, n’hi més no comptabilitzades. El regidor de l’Ajuntament d’Esparreguera ha explicat què es fa des de Serveis Socials quan es detecta un cas de sensellarisme.
Entre les mesures immediates que proposa Arrels Fundació per acabar amb el sensellarisme la primera seria fer recomptes als 947 municipis de Catalunya per dimensionar la problemàtica, centrant l’atenció primerament en les poblacions de més 20000 habitants, ja que acullen el 70% de la població catalana i seria una gran mostra per tenir la fotografia d’aquesta realitat. Ferran Busquets, director d’Arrels Fundació, explicava quin és el perfil predominant de les persones sense llar.
Les dones sense llar són minoritàries vivint al carrer, representen aproximadament el 15%. Griselda Sanahuja, referent tècnica de la Creu Roja del Baix Llobregat, explicava a l’emissora municipal que, partint d’un àmbit familiar normal i sense privacions econòmiques també es pot acabar patint una situació extrema de manca d’habitatge a causa de diferents factors que hagin coincidit i superat una persona que podria ser qualsevol de nosaltres. En el cas concret d’Esparreguera, hem parlat amb la Tere, que ens ha explicat tot el que feia abans de viure al carrer, on es troba des de fa gairebé 7 anys.
Tant el regidor com els professionals o voluntaris que atenen situacions de sensellarisme expliquen els casos cronificats com a multifactorials, casos en els que la pobresa no és la causa o no ho és principalment. Destaquen, en canvi, la salut mental com un dels factors més determinants per la problemàtica que comporta, sovint difícilment assumible per la família, i amb conflictes recurrents que acaben portant les persones afectades a la soledat i a ingressos puntuals que no resolen el problema de fons.
Des de Salut Mental Catalunya expliquen el doble estigma que pateixen les persones sense llar que, a més, bé com a causa o com a conseqüència, pateixen un trastorn mental i les seves dificultats afegides per accedir a un habitatge, com ens explicava Francisco Rubio, vocal de Salut Mental Catalunya.
Escolteu la crònica de l'Informatiu de Ràdio Esparreguera