La Fundació Jaume Bofill assegura que a Esparreguera hi ha segregació educativa

Esparreguera pateix una elevada segregació educativa, segons un estudi de la Fundació Jaume Bofill realitzat als municipis catalans de més de 10.000 habitants

Es parla de segregació escolar quan la població vulnerable i l'alumnat migrant es distribueix de manera desigual i es concentra en uns determinats centres educatius. L’indicador de dissimilitud, un percentatge que va d’1 a 100, se situa als centres educatius d’Esparreguera en un 30% a la primària i en un 22% a la secundària i, en tots dos casos, ha pujat respecte dels resultats de cinc anys enrere: un punt i cinc punts percentuals, respectivament.

Aquest indicador, acceptat a nivell internacional, revela el percentatge d’alumnes que, hipotèticament, haurien de canviar de centre perquè el teixit escolar quedés repartit de manera equilibrada. Viles que també presenten un nivell de segregació molt alt a la nostra zona geogràfica són Olesa de Montserrat, Terrassa o Manresa, mentre que Martorell i Pallejà estarien en un nivell alt i poblacions com Abrera, Castellbisbal i Sant Andreu de la Barca tindrien una posició òptima.

Joan Cuevas, cap de projectes de la Fundació Jaume Bofill, ha dit en declaracions a l’Emissora Municipal que “Esparreguera té marge per esmenar aquesta circumstància, ja que no es detecta una complexitat social que ho dificulti”. A tot Catalunya, en canvi, la Fundació qualifica d’alarmant la situació a determinades aules, considerant que és un dels principals problemes que afronta el sistema educatiu català, que se situa entre els deu països de la Unió Europea amb més segregació escolar. A més, un 53% dels municipis de més de 10.000 habitants empitjoren els nivells de segregació respecte de les dades de cinc anys enrere i 75 municipis estan en nivells de segregació alts o molt alts. La Covid 19 podria incrementar aquesta problemàtica, per l’augment d’alumnat en situació vulnerable.

Les conseqüències de la segregació escolar en l'àmbit escolar són greus, amb resultats educatius pitjors per part de l’alumnat, equivalents a la pèrdua d’entre mig i tres anys d'escolarització. La Fundació Jaume Bofill lamenta l’absència de polítiques públiques i mecanismes per fer front a aquest problema i anima a potenciar que la matrícula es distribueixi entre diferents centres, que la matrícula viva no es concentri o que es determini un mínim i un màxim d'alumnes en situació vulnerable.

Els experts urgeixen les administracions a introduir mesures a nivell local per minimitzar l’impacte negatiu de la segregació escolar, amb mecanismes com la posada en marxa d’una Oficina Municipal d’Educació, l’ajustament de l’oferta educativa, la gestió qualitativa de l’anomenada matrícula viva o la detecció prematura de situacions de vulnerabilitat en els infants, abans que aquests ingressin a P3, per tal d’orientar a les famílies cap a d’altres centres educatius, tenint en compte que el factor proximitat té un gran pes entre les unitats més vulnerables a l’hora d’escollir centre. L’actual context de baixa demografia a Catalunya, amb clases on queden places lliures, podria motivar una polarització encara més alta.

 

ESCOLTEU LA INFORMACIÓ SENCERA AQUÍ: