La Dra. Gràcia Dorel-Ferré, historiadora especialitzada en patrimoni industrial i guanyadora de l'onzena edició del Premi Recerca Vila d'Esparreguera en la categoria d'adults, ha explicat a Ràdio Esparreguera que el seu treball La travessia del segle. Una família d'Esparreguera al llarg del segle XX neix de la voluntat de recuperar la memòria de les persones anònimes que van construir la història industrial del municipi. L'obra, presentada sota el pseudònim de Carmen Estruch, serà publicada abans de final d'any.
Lluny de posar el focus en el reconeixement rebut, Dorel-Ferré assegura que considera el premi un homenatge a totes les persones que van compartir els seus records i experiències. Segons afirma, són elles les autèntiques protagonistes d'una recerca que dona veu a una memòria sovint absent dels documents oficials.
La historiadora ha explicat que aquest projecte és el resultat d'anys de reflexió. Després de dedicar bona part de la seva carrera a estudiar arxius empresarials, va adonar-se que aquests documents explicaven el funcionament de les fàbriques, però deixaven en un segon pla les persones que hi havien treballat. Per això va decidir combinar el rigor científic amb els testimonis orals i la història familiar.
L'obra reconstrueix la història d'una família marcada per diferents onades migratòries vinculades al desenvolupament industrial d'Esparreguera. Dorel-Ferré recorda que diverses branques familiars van arribar des de l'Anoia, el Baix Camp i Andalusia atretes per les oportunitats laborals que oferia la fàbrica tèxtil. En aquest context, destaca especialment el paper que va tenir el Canal del Cairat en el creixement de la indústria local.
La investigadora subratlla que el seu objectiu ha estat completar la història industrial d'Esparreguera incorporant-hi la mirada de la classe obrera. Recorda que els treballadors gairebé no apareixen als arxius empresarials, malgrat haver estat imprescindibles perquè les fàbriques funcionessin.
Dorel-Ferré també descriu la duresa de les condicions laborals que van viure moltes generacions de treballadors i treballadores del tèxtil. Tot i això, posa en valor especialment el paper de les dones, que amb el seu salari van contribuir de manera decisiva a l'economia familiar en una època marcada per les dificultats.
La historiadora considera que preservar aquesta memòria és també una manera de reforçar la identitat col·lectiva d'Esparreguera. Assegura que el seu propòsit ha estat reconèixer la contribució d'una mà d'obra sense la qual el desenvolupament industrial del municipi no hauria estat possible.
De cara a la publicació del llibre, prevista abans que acabi l'any, Dorel-Ferré espera que les noves generacions incorporin aquesta obra com una part de la memòria col·lectiva d'Esparreguera. Defensa que la prosperitat actual no es pot entendre sense el sacrifici de les persones que van treballar durant dècades a la indústria tèxtil.
