L’Ajuntament disposarà el 2024 d’un Pressupost de més de 29 milions d’euros, dels quals 1,6 seran destinats a inversions reals
El Pla d’Inversions Municipal per als propers quatre anys ascendeix a un total de més de 14 milions d’euros, els quals s’han consignat de manera planificada, encara que els projectes a executar s’aniran actualitzant en funció de la disposició econòmica, amb la reforma del Camp Municipal d’Esports, la remodelació de les avingudes de Francesc Macià i de Francesc Marimon, l’adequació de l’edifici de la Casa dels Mestres i de l’antiga Escola de les Monges, la reforma de l’antic Mercat municipal i l’execució de les obres a la Residència Municipal de Can Comelles com a eixos prioritaris.

L’Ajuntament d’Esparreguera disposarà el 2024 d’un Pressupost municipal de més de 29 milions d’euros, concretament 29.155.000 euros, el que representa 3.470.740 euros més que l’actual, dels quals 1,6 seran destinats a inversions reals, després de la seva aprovació ahir en la darrera sessió plenària d’aquest any 2023, amb els vots favorables del PSC i d’ERC, els dos grups que formen l’Equip de Govern, així com Esparreguera 2031-Junts. Esparreguera En Comú-Podem, la CUP i el PP van votar en contra, mentre que Junts x Esparreguera es va abstenir.
El regidor de Serveis Econòmics i portaveu del PSC, Daniel Farriols, va explicar les grans línies d’aquesta proposta de Pressupost per al 2024, destacant l’assoliment dels tres objectius marcats durant la seva elaboració: una partida considerable d’inversions, encaixar el nou contracte de neteja viària amb un import de poc més d’un milió d’euros, i dotar l’Administració de més personal i de més partides econòmiques destinades a la millora dels serveis públics de la ciutadania d’Esparreguera. Així doncs, el PIM, el Pla d’Inversions Municipal per als propers quatre anys ascendeix a un total de més de 14 milions d’euros, els quals s’han consignat de manera planificada, encara que els projectes a executar s’aniran actualitzant en funció de la disposició econòmica.
Farriols va identificar els grans eixos a què es destinaran aquestes inversions com són la reforma del Camp Municipal d’Esports, la remodelació de les avingudes de Francesc Macià i de Francesc Marimon, l’adequació de l’edifici de la Casa dels Mestres i de l’antiga Escola de les Monges, la reforma de l’antic Mercat municipal i l’execució de les obres a la Residència Municipal de Can Comelles.
El Pressupost 2024 contempla un augment dels ingressos de 3,47 milions d’euros, procedents la majoria de l’augment de la participació en el PIE, però també dels ingressos patrimonials, de les taxes i preus públics, i dels impostos directes i indirectes. Pel que fa a les despeses, a més de l’augment de les inversions reals, també hi ha un increment de les despeses corrents en béns i serveis i de personal.
En el torn d’intervencions dels grups municipals de l’oposició, la regidora d’Esparreguera 2031-Junts, Neus Roca, va agrair la inclusió de les dues propostes plantejades per la formació, en termes de la remodelació de l’antiga N-II i de l’aposta per la transició energètica i, malgrat comentar algunes prioritats pròpies que no formaven part de la proposta com la cobertura de les pistes poliesportives o les obres a l’antiga Caserna de la Guàrdia Civil, va anunciar el vot de confiança al Pressupost de l’any vinent.
Esparreguera En Comú-Podem, soci de govern del PSC els darrers 8 anys, va justificar el seu vot en contra a la proposta presentada pel pes en termes de balança de les mancances detectades davant de les mesures positives de continuïtat i de consolidació dels darrers exercicis que aquesta contempla. El portaveu Emmanuel Ortí va destacar la manca de dotació real per a les polítiques d’habitatge, de potenciació de les polítiques de subvenció a les entitats i d’aposta ferma i decidida per als reptes en l’àmbit de la sostenibilitat.
El portaveu de la CUP, Miguel Ángel Guiral, va argumentar l’oposició al Pressupost 2024 per la detecció de mancances fonamentals en els serveis públics per a la ciutadania de la vila, admetent el pas positiu en termes d’inversions i en despeses en l’àmbit dels serveis socials, però va incidir en el fet que no estan d’acord amb l’actual model de governança municipal a través del gran nombre de contractes generats amb empreses externes que fugen del control obligatori per part de l’Administració local per manca de personal i de capacitat d’inspecció.
L’única abstenció va estar protagonitzada per Junts x Esparreguera, que durant el darrer mandat municipal va signar un acord de governança municipal amb el PSC i Esparreguera En Comú amb una sèrie de compromisos, i que el portaveu Jordi Mestres va lamentar que alguns d’ells no formessin part del Pressupost del proper exercici. Mestres va afegir que la proposta del 2024 no s’ha consensuat com en exercicis passats, sinó que ha vingut donada per l’Equip de Govern, i va reclamar que els projectes importants s’havien de treballar entre tots els grups.
El portaveu del PP, Adolfo Sancha, va destacar que el seu vot contrari era una conseqüència al fet que l’Equip de Govern no avança en la millora de la qualitat de vida dels esparreguerins i esparreguerines, va lamentar la manca de novetats i d’imaginació en la gestió pública de l’Ajuntament, i va introduir el símil amb un formatge Emmental per justificar la seva negativa a recolzar el Pressupost.
El portaveu d’ERC, Alfons Puche, va intervenir breument per explicar que el grup municipal que forma part de l’Equip de Govern es donava per representat per les explicacions del regidor Daniel Farriols, posant en valor el Pressupost com a actuació del Govern, el treball transversal realitzat i per la perspectiva de futur que ofereix el Pla d’Actuació Municipal que es donarà a conèixer dintre d’algunes setmanes.
Finalment, just abans de la votació del punt, l’alcalde d’Esparreguera, Eduard Rivas, va prendre la paraula per defensar l’obra de Govern realitzada amb Esparreguera En Comú en els darrers dos mandats, i va criticar la postura adquirida per l’antic soci en el sentit de reclamar demandes i peticions de temes pendents d’anteriors exercicis que eren competència de representants dels comuns.
