L’alcalde Eduard Rivas assegura que Esparreguera obrirà la Piscina d’estiu, ja sigui com a refugi climàtic o sota qualsevol altra denominació

Rivas ha valorat positivament que, a l'espera de l'eliminació del règim sancionador incorporat en la legislació d’aigües de Catalunya, s’hagi negociat i s’hagi consensuat una modificació d'aquest perquè tingués criteris més objectius i considerés l'esforç de cada municipi en la lluita contra la sequera que permetrà reduir considerablement les sancions que en aquests darrers mesos han rebut els ens locals.

Nou capítol de controvèrsia en la gestió per part de la Generalitat de Catalunya de les diverses fases d’excepcionalitat i d’emergència per l’actual context de sequera. El passat dimarts, el Govern català aprovava un nou Decret llei destinat a l’adopció de mesures urgents per afrontar la situació de sequera, atès que l’escenari d’abastament continua sent delicat malgrat les pluges registrades el mes de març. Tot i que s’ha produït un guany de reserves proper als quatre punts percentuals, la situació d’emergència es manté en bona part de l’àmbit de les conques internes, aquest Decret permet, en principi, donar noves eines al món local i les activitats econòmiques per afrontar amb més garanties la gestió de l’escassa aigua disponible.

El Decret incorpora tres concrecions al Pla especial de sequera: l’establiment d’un cens de refugis climàtics on els municipis podran incloure piscines públiques i privades obertes a la ciutadania; la fixació de llindars de consum per plaça per als establiments d’allotjament turístic equivalents al consum dels ciutadans de Catalunya, i la introducció d’un règim especial per regular les aportacions de recurs hídric que facin al sistema les dessalinitzadores portàtils de titularitat privada. A més, el Decret llei modifica el règim sancionador que s’aplica als municipis per superar les dotacions de consum: fa que el període analitzat passi a ser trimestral i habilita que les sancions es puguin abonar de manera fraccionada. L’alcalde d’Esparreguera, Eduard Rivas, ha avançat que la vila comptarà aquesta temporada amb la Piscina d’estiu, ja sigui com a refugi climàtic o sota qualsevol altra denominació, i cal estar atents a les properes setmanes per desvetllar tots els dubtes generats vers aquesta qüestió.

Cal tenir en compte que el món local, a través de la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis, ha participat en reunions de treball amb el Departament d’Acció climàtica en les darreres setmanes per abordar aquestes qüestions. En aquest sentit, el municipalisme ha valorat positivament que, a l'espera de l'eliminació del règim sancionador incorporat en la legislació d’aigües de Catalunya, s’ha negociat i s’ha consensuat una modificació d'aquest perquè tingués criteris més objectius i considerés l'esforç de cada municipi en la lluita contra la sequera que permetrà reduir considerablement les sancions que en aquests darrers mesos han rebut els ens locals.

D’altra banda, la negociació ha permès també que les piscines públiques puguin ser declarades com a refugi climàtic i introduir-se dins del pla d’emergència per sequera per part dels Ajuntaments i, així, permetre l’obertura a la ciutadania. Tanmateix, la voluntat de la norma pactada anava dirigida a permetre que un equipament privat, en aquest cas també les piscines, pugui ser declarat refugi climàtic solament si és d’ús públic i hi ha acord amb l’Ajuntament. Aquesta mesura va ser introduïda en la negociació per part del Govern català, i el que perseguia inicialment era oferir altres opcions als municipis que no disposessin de prou equipaments públics per a poder declarar com a refugi climàtic, i així oferir un espai per reduir l’efecte de les altes temperatures a la ciutadania.

En la versió final aprovada, i que no ha estat treballada ni pactada amb el municipalisme, com ha confirmat l’alcalde d’Esparreguera i president de la FMC, Eduard Rivas, la Generalitat inclou una referència explícita sobre la necessitat que les piscines privades de les quals es faci un ús públic sigui en “idèntiques condicions de preus que les piscines públiques”. Aquest fet, segons Rivas, ha generat confusió, ja que les instal·lacions públiques han de complir normatives i controls rigorosos, especialment les piscines públiques a les quals cal sumar qüestions relacionades amb la seguretat. En poques ocasions una piscina privada pot adequar-se a aquesta regulació i, per això, la inclusió d’aquesta qüestió en el document treballat amb el Govern català es considerava residual.

En aquest sentit, la pròpia FMC va emetre ahir un comunicat en què assegurava que els objectius fixats en la negociació amb el Govern havien estat atesos i aconseguits: la reducció de les sancions als ajuntaments i l’obertura de piscines públiques a la ciutadania com a refugi climàtic. Respecte a aquesta segona fita, l’entitat municipalista interpreta que les piscines públiques podran obrir al públic si són declarades com a refugi climàtic per part dels Ajuntaments, mentre que les piscines privades, solament si passen a ser d'ús públic obert a la ciutadania - complint amb tota la normativa d'aplicació-, podran ser considerades per l'administració local com a refugi climàtic. Finalment, les piscines censades com a refugi climàtic podran reomplir-se en les quantitats indispensables per garantir la qualitat sanitària de l'aigua, sempre que s’apliquin mesures d’estalvi addicionals que compensi l’aigua que s’utilitzi.