Les obres de Puccini, de qui enguany es commemora el centenari de la seva mort, van canviar el panorama mundial de l’òpera i la van portar a un nivell completament nou, esdevenint l’apoteosi final de l’òpera romàntica italiana. Òperes, com ara “Tosca”, “Madama Butterfly”, “La Bohème”, “Turandot” o “Manon Lescaut”, van tenir un gran èxit i segueixen ressonant entre el públic actual de tot el món com a testimoni del geni que va ser.
Fotografia: www.lasoci.org
L’Aula d’Extensió Universitària d’Esparreguera continua avui a la sala d’actes de Can Pasqual amb una sessió a partir de 2/4 de 6 de la tarda sobre història de la música, amb el títol “Giacomo Puccini, la darrera llegenda de l’òpera italiana”, a càrrec del flautista de bec, professor d’Història de la Música i divulgador musical, Joan Vives.
Giacomo Puccini va ser un compositor italià i un dels genis musicals més grans de tots els temps. Nascut el 1858 al municipi de Lucca, va mostrar un immens potencial musical des de molt jove. També en la seva etapa d’estudiant de música al Conservatori de Milà, on aviat es va convertir en un alumne destacat. Les obres de Puccini van canviar el panorama mundial de l’òpera i la van portar a un nivell completament nou, esdevenint l’apoteosi final de l’òpera romàntica italiana. Òperes, com ara “Tosca”, “Madama Butterfly”, “La Bohème”, “Turandot” o “Manon Lescaut”, van tenir un gran èxit i segueixen ressonant entre el públic actual de tot el món com a testimoni del geni que va ser. Enguany, es commemora el centenari de la seva mort i el divulgador musical Joan Vives ha avançat quina singularitat va aportar Puccini al món de l’òpera.
Creador dels conceptes de música que regiran el cinema durant el segle XX, va desenvolupar els recursos politonals, la tonalitat o l’atonalitat per dotar de més dramatisme les seves obres. Va ser un dels pocs compositors d’òpera capaços de fer servir brillantment les tècniques operístiques alemanya i italiana. Algunes de les seves melodies, com “O mio babbino caro”, de “Gianni Schicchi”; “Che gelida manina”, de “La bohème”, i “Nessun dorma”, de “Turandot”, formen part avui dia de la cultura popular.
La seva primera òpera va ser “Le Villi” (1884) a la qual va seguir “Edgar” (1889). El seu primer triomf, “Manon Lescaut” (1893). Anys més tard va compondre “La bohème” (1896), “Tosca” (1900), “Madame Butterfly” (1904), “La fanciulla del West” (1910), “La rondine” (1917), “Il Trittico” ( 1918) i la inacabada “Turandot”, que a la mort del compositor va ser completada per Franco Alfano el 1926 i per Luciano Berio el 2002. Tot i que només va crear una desena d’òperes les seves obres s’han assentat als repertoris dels teatres lírics de tot el món. Puccini, a més, va escriure altres obres notables, com una Missa de Glòria, un Himne a Roma, un caprici simfònic, dos preludis simfònics i tres minuets per a quartet de corda. Aquest compositor es va dedicar de manera gairebé exclusiva a la música teatral i, al contrari dels mestres de l’avantguarda noucentista, va escriure sempre pensant en el públic, cuidant les representacions i seguint-les a les gires pel món.
