La xerrada d’aquesta tarda permetrà a les persones assistents, socis i sòcies de l’entitat esparreguera, conèixer a grans trets la medicina regenerativa, un camp en desenvolupament de la medicina que cerca restaurar la funció i l’estructura de teixits i òrgans danyats o malalts, utilitzant enfocaments basats en la regeneració i reparació cel·lular.
L’Aula d’Extensió Universitària d’Esparreguera continua avui, a partir de 2/4 de 6 de la tarda a la sala d’actes de Can Pasqual, la seva programació d’aquest segon trimestre de l’any 2024 amb una sessió de medicina que porta per títol “Què és la medicina regenerativa?”, a càrrec del professor del Departament de Medicina Genètica i Genòmica de la University College de Londres, en Sergi Castellano Hereza.
La xerrada d’aquesta tarda permetrà a les persones assistents, socis i sòcies de l’entitat esparreguera, conèixer a grans trets la medicina regenerativa, un camp en desenvolupament de la medicina que cerca restaurar la funció i l’estructura de teixits i òrgans danyats o malalts, utilitzant enfocaments basats en la regeneració i reparació cel·lular. A través de la utilització de cèl·lules, biomaterials i factors de creixement, es busca estimular la capacitat innata de l'organisme per guarir i regenerar teixits.
Algunes de les tècniques en desenvolupament són les cèl·lules mare, és a dir, cèl·lules no especialitzades amb la capacitat d'autorrenovar-se i diferenciar-se en diferents tipus de cèl·lules al cos. En aquest sentit, s'utilitzen cèl·lules mare embrionàries, cèl·lules mare adultes i cèl·lules mare pluripotents induïdes en aplicacions de medicina regenerativa. Un segon aspecte a tenir en compte és l’enginyeria de teixits, que s'enfoca a la creació de teixits i d’òrgans artificials utilitzant cèl·lules i biomaterials. Es poden crear bastides biocompatibles per proporcionar un entorn de suport tridimensional per al creixement cel·lular i la formació de teixit. La tercera eina és la bioimpressió 3D és una tècnica que utilitza impressores 3D especials per crear estructures tridimensionals de teixit utilitzant cèl·lules i biomaterials. Es poden imprimir capes de cèl·lules i bastides en patrons específics per replicar l'estructura i la funció de teixits complexos.
Una quarta tècnica actual seria la teràpia gènica que implica la introducció de gens funcionals en cèl·lules o teixits per corregir trastorns genètics o promoure la regeneració cel·lular. Es poden utilitzar vectors virals o no virals per lliurar els gens terapèutics a les cèl·lules objectiu. Un cinquè camp a tenir en compte és la nanotecnologia que s'utilitza per dissenyar i fabricar materials i dispositius a escala nanomètrica per aplicar-los en medicina regenerativa. Els nanomaterials poden proporcionar suport estructural, alliberament controlat de factors de creixement i senyalització cel·lular per promoure la regeneració de teixits.
Finalment, hi ha l’estimulació elèctrica i magnètica, que s’empra per promoure la regeneració i la reparació de teixits mitjançant l'aplicació de corrents elèctrics o camps magnètics. Aquestes tècniques poden influir en la migració cel·lular, la proliferació i la diferenciació, així com la remodelació de teixits. És important destacar que aquestes tècniques encara estan en desenvolupament i s'estan investigant activament per millorar-ne l'eficàcia i la seguretat en aplicacions clíniques. La medicina regenerativa ofereix el potencial de revolucionar el tractament de malalties i lesions en abordar la regeneració de teixits i la restauració de la funció cel·lular.
