Albertí és l’autora d’un llibre publicat l’any 2012 que coincideix amb el títol de la sessió d’aquesta tarda, “Catalanes medievals”, en el qual recull 24 històries femenines de l’Edat Mitjana que van desafiar les bases de la societat masculina de l’època.
L’Aula d’Extensió Universitària d’Esparreguera estrena avui, a partir de 2/4 de 6 de la tarda a la sala d’actes de Can Pasqual, la seva programació d’aquest segon trimestre de l’any 2024 amb una sessió de Dones i Història sobre “Catalanes medievals” a càrrec de l’editora i escriptora Elisenda Albertí. Albertí és l’autora d’un llibre publicat l’any 2012 que coincideix amb el títol de la sessió d’aquesta tarda, “Catalanes medievals”, en el qual recull 24 històries femenines de l’Edat Mitjana que van desafiar les bases de la societat masculina de l’època. Entre elles, Sesnanda, camperola i propietària; Emma, emprenedora i abadessa; Llúcia, propietària de castells i terres; Ermessenda, acusada de càtar; Elisenda, repobladora i captiva; Mercadera, l'heroïna; Marquesa, una infeliç comtessa; Gueraula, sàvia i guaridora; Valentina, penjada per bruixa; Caterina, mercadera; Hipòlita, escriptora, etc. L’autora ha destacat que des de fa molts anys treballa en la publicació de biografies femenines amb la voluntat de visibilitzar i donar a conèixer aquestes.
L’Edat Mitjana fou una època de confrontació i d´obscuritat, de guerres i misèries, però també de lenta recuperació social i econòmica. Dins d'aquest context advers, fou cabdal l'energia, la decisió i el sacrifici de moltes dones, que amb les seves accions, sovint modestes, van esdevenir excepcionals. Aquest llibre és un recull d´històries d´algunes dones catalanes, de naixement o d´adopció, que van viure en aquesta etapa i van tenir una participació activa en els àmbits cultural, polític, científic o comercial, tot i que la societat els reservava un paper irrellevant. Pageses, abadesses, colonitzadores, propietàries, heretges, heroïnes, bruixes, sàvies, mercaderes, escriptores, aristocràtiques felices o dissortades formen part d’aquest.
De pàgina en pàgina, podem veure les seves circumstàncies i limitacions, el seu caràcter i la seva determinació, els seus èxits i fracassos. Assistim als esforços que van fer per mantenir la llar, participar en els negocis, conservar les propietats o reivindicar els seus drets. També les veiem fundant hospitals, monestirs i escoles, impulsant la construcció de castells, ponts i camins, acompanyant els seus esposos a la guerra, signant tractats de pau o enfrontant-se a judicis severíssims. Són catalanes medievals que no es limitaren a ser simples espectadores de la història, sinó que algunes van voler ser-ne protagonistes, malgrat viure en el pitjor món imaginable per a la condició femenina.
L’editora i escriptora Elisenda Albertí, autora d’aquest llibre “Catalanes medievals” ha explicat com ha estructurat la sessió d’aquesta tarda a Esparreguera, avançant que ha fet una tria d’aquestes biografies, acompanyades de més d’un centenar d’imatges, amb la finalitat de divulgar en aquest marc formatiu que suposa l’Aula d’Extensió Universitària de la vila el paper rellevant d’aquestes dones en el desenvolupament històric de Catalunya, seguint un treball de contrastació de tota la documentació.
