Manifestos Dia Internacional de la Diversitat Funcional
Avui 3 de desembre se celebra el Dia Internacional de la Diversitat Funcional i tant les persones usuàries del Taller Ocupacional de Can Comelles com els membres de l’Associació Petjades de Colors han aprofitat l’efemèride per fer públic uns manifestos amb els seus drets. A Esparreguera hi ha un total de 2.052 persones amb discapacitat, segons dades del 2020 del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.
Dret a tenir un treball funcional i adequat a les seves capacitats, a ser respectats i que es tinguin en compte les seves opinions, a disposar d’espais sense barreres arquitectòniques per a facilitar la seva autonomia i gaudir d’un oci adequat. Aquests són alguns dels desitjos i necessitats que han reivindicat les persones usuàries del Taller Ocupacional de Can Comelles (TOCC) avui que se celebra el Dia Internacional de les Persones amb Diversitat Funcional. Ho han fet a través d’un manifest que han fet públic a la web municipal i en el que reclamen poder participar de forma activa en la societat.
A Esparreguera, segons dades del 2020 fetes públiques pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat, hi ha 2.052 persones amb algun tipus de discapacitat, xifra que representa un 10% de la població. D’aquestes, 1.165 persones, és a dir més del 50% del total, són discapacitats físics, 399 persones tenen malalties mentals, 222 discapacitats visuals o auditives i 166 persones discapacitat intel·lectual. L’objectiu d’aquesta jornada és promoure els drets i el benestar de les persones amb diversitat funcional en tots els àmbits de la societat i conscienciar sobre la seva situació al conjunt de la ciutadania.
En referència al manifest elaborat per les persones usuàries del TOCC, el director del taller ocupacional, David Bicardí, ha explicat a la web municipal que “aquest és el segon any que elaborem aquest document, que ha sorgit de les reflexions i desitjos dels propis usuaris i usuàries” i ha afegit que “no només vol exposar els seus drets, sinó també, donar l’oportunitat a que la resta de la societat pugui apropar-s’hi i comprovar que les seves peticions són les mateixes de qualsevol persona que vulgui tenir una vida plena i de qualitat”. El primer que demanen en el document és que, quan es faci referència a ells no s’utilitzi la paraula discapacitat, “perquè tots i totes tenim capacitats i som diferents, de la mateixa manera que tothom no sap fer-ho tot”. Reclamen també el dret a tenir temps per fer les coses sols i bé i ser respectats i que es tinguin en compte les seves opinions. Reclamen drets laborals, com tenir un treball funcional i adequat a les seves capacitats o tenir la informació necessària per a poder exercir les seves responsabilitats amb seguretat.
En una vessant més lúdica, demanen poder gaudir d’un oci adequat a les seves necessitats i poder triar com volen ocupar el seu temps de lleure. A nivell urbanístic, exigeixen espais sense barreres arquitectòniques per a facilitar la seva autonomia. També demanen poder accedir a pisos tutelats o residències per fer una vida independent dels seus pares i poder tenir una parella i crear una família. Finalment, volen fer-se visibles i participar de forma activa a la societat per contribuir en el seu progrés. La regidora de Serveis Socials Especialitzats, María Vallejo, ha assegurat també a la web municipal que “la sensibilització és molt important, però també cal implicació política i accions reals per garantir que les persones amb diversitat funcional puguin gaudir d’una vida inclusiva i igualitària”. En aquest sentit, ha apuntat que “a Esparreguera som conscients de la necessitat de tenir espais d’inserció laboral i acompanyament, com són el Taller Ocupacional Can Comelles i la fundació ÀuriaFil”.
Des de l’Associació Petjades de Colors, que agrupa persones amb diversitat funcional de la vila, també s’ha unit a les reivindicacions del Dia Internacional de les Persones amb Diversitat Funcional. La presidenta de l’entitat, Marisa Lafrón, ha explicat en declaracions a l’emissora municipal que l’associació treballa “des de la proximitat”, detectant totes aquelles dificultats que es trobem a la vida quotidiana i en l’entorn proper i intentant adequar-les i modificar-les per a que desapareguin. “Moltes vegades la gent no n’és conscient perquè per a ells no és una dificultat, però quan els hi expliquem la reacció sempre és força positiva”, ha assegurat. Marisa Lafrón també ha afegit que “no ens agrada fer activitats exclusives per a persones amb algun tipus de discapacitat, sinó que defensem poder participar de la vida social del municipi com qualsevol altra persona, evidentment som conscient que algunes activitats necessiten algun tipus d’adaptació, però només cal tenir-ho en compte i voluntat per a poder-ho fer”.
Aquesta data anual té com a objectius sensibilitzar l'opinió pública sobre els temes relacionats amb la discapacitat i promoure la presa de consciència pel que fa als beneficis que generaria la integració de les persones amb discapacitat en tots els aspectes de la vida política, social, econòmica i cultural.
Enguany, aquest 2021, el tema és el “Lideratge i participació de les persones amb discapacitat en la construcció d'un món postcovid inclusiu, accessible i sostenible". La inclusió de la discapacitat és condició essencial per al respecte als drets humans, el desenvolupament sostenible, la pau i la seguretat. També és una qüestió clau per complir amb la promesa de "no deixar ningú enrere" de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible. Respectar els drets de les persones amb discapacitat no és només una qüestió de justícia, sinó una inversió en el nostre futur comú.
La crisi provocada per la pandèmia de COVID-19 ha agreujat les desigualtats existents i ha posat de manifest el grau d'exclusió i la necessitat imperiosa d'incloure les persones amb discapacitat - uns mil milions de persones al món. Són un dels grups més exclosos i més afectats per les crisis. Fins i tot en circumstàncies normals, les persones amb discapacitat tenen més dificultats per accedir a salut, educació, ocupació i participació social. Necessitem un enfocament integral per no relegar ningú. La inclusió de la discapacitat resultarà en una resposta davant de la COVID-19 i una recuperació de la crisi més efectiva i igualitària.
Al llarg dels darrers anys la percepció del concepte de discapacitat ha experimentat una gran transformació. A mitjans del segle XX una persona amb discapacitat es considerava invàlida i dependent i l'Estat es basava en un model assistencialista per proporcionar-li una vida com més digna possible. No obstant això, al llarg de les darreres dècades i a mesura que es va començar a prendre consciència del fet que les persones amb discapacitat tenen els mateixos drets que la resta, es va produir un canvi de mentalitat. Com a conseqüència, l'enfocament paternalista de l'atenció ha evolucionat cap a un model basat en el desenvolupament dels drets humans i en la integració social d'aquest col·lectiu.
A nivell internacional, l'interès per la discapacitat es va iniciar el 1981, el primer any declarat com a Any Internacional de les Persones amb Discapacitat. Posteriorment, es va establir la dècada 1983-1992 com el Decenni de les Nacions Unides per a les Persones amb Discapacitat. Els governs nacionals van assumir aquest període de deu anys com el termini per garantir la igualtat d'oportunitats en els sectors educatiu i laboral. En finalitzar aquest decenni l'any 1992, les Nacions Unides van instaurar la celebració anual, el 3 de desembre, del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat.
Escolteu la crònica del nostre informatiu
