Memòria recuperada: la recerca que ha identificat el nadó esparreguerí Juan Milán Beltrán en una fossa de l’exili republicà a Grenoble
La recerca de la historiadora i doctoranda de la Universitat de Grenoble, Léa Barril, ha permès identificar el petit Juan Milán Beltrán, un nadó d’onze mesos nascut a Esparreguera que va morir a l’exili el 1939 i va ser enterrat en una fossa comuna a Grenoble.
Barril ha explicat en una entrevista a Ràdio Esparreguera que la descoberta es va produir mentre investigava les migracions a la regió francesa d’Isère. Consultant arxius i premsa de l’època, va localitzar documentació sobre els morts del centre d’allotjament de refugiats republicans que funcionava a Grenoble. La investigadora explica com va reconstruir la identitat del nen d’onze mesos i denuncia l’oblit institucional sobre aquest episodi de l’exili republicà a França.
Segons la investigadora, el recinte de Grenoble no era exactament un camp de concentració com els instal·lats a les platges del sud de França, sinó un gran edifici habilitat per allotjar refugiats republicans. Tot i això, les condicions van ser molt dures i hi va haver nombroses morts, especialment entre els infants.
La identificació de Juan Milán Beltrán no va ser immediata. Barril explica que el seu nom apareixia afrancesat als registres de l’època, fet que obligava a reconstruir la identitat real a partir de diversos documents administratius.
La investigadora va creuar registres d’inhumació, llistes elaborades per les autoritats franceses i documentació dels arxius nacionals per recuperar el nom complet i restituir la identitat de les víctimes.
Barril remarca que aquesta feina tenia també un component moral. Segons explica, molts dels refugiats morts al centre de Grenoble van quedar enterrats durant dècades sense cap identificació ni reconeixement públic.
La investigadora assegura que durant molts anys aquesta història ha estat pràcticament absent de la memòria institucional francesa. De fet, al municipi de La Tronche, on hi ha el cementiri, no hi havia cap element que recordés la presència d’aquest centre de refugiats.
Els cossos dels refugiats van romandre inicialment cinc anys en una fossa comuna i posteriorment van ser traslladats de manera anònima a un osserari del cementiri. Actualment continuen allà, sota diverses lloses, juntament amb altres restes sense sepultura individual.
Després de publicar la llista amb els 56 noms de persones mortes al centre de Grenoble, Barril ha aconseguit contactar amb 14 famílies de víctimes. Aquest contacte li ha permès completar la recerca amb records i testimonis que no apareixen als arxius.
En el cas de Juan Milán Beltrán, la investigadora està treballant amb persones vinculades a la seva família per reconstruir el recorregut que els va portar des d’Esparreguera fins a França durant la retirada republicana de 1939.
La recerca també ha tingut una dimensió memorial. El novembre passat es va inaugurar una làpida commemorativa al cementiri de La Tronche, amb presència d’autoritats franceses i espanyoles i d’un centenar de persones, entre descendents d’exiliats i veïns de la zona.
Barril defensa que recuperar aquests noms és essencial per entendre una història compartida entre França i Espanya. Segons explica, les morts al centre de Grenoble es van produir en un context de fred, malalties i manca d’atenció mèdica, especialment greu per als infants.
La investigadora prepara ara noves activitats de divulgació, entre elles una exposició prevista per al setembre i un itinerari memorial per recordar la presència dels exiliats espanyols a Grenoble.
Segons Barril, l’objectiu és que aquesta història sigui accessible i visible per a les noves generacions i evitar que episodis com el del petit Juan Milán Beltrán tornin a quedar en l’oblit.
