Més de 50 persones van assistir ahir a la jornada que recollia les recerques col·lectives “Exili i deportació al Baix Llobregat”
Les investigacions, que van començar l’any 2021, culminaran properament amb la publicació editorial d’aquests treballs que ahir es van presentar en la darrera sessió, realitzada a la Biblioteca Municipal l’Ateneu, organitzat pel Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, amb diverses conferències recollides sota el títol de “L’activitat cultural dels republicans catalans i baixllobregatins a l’exili francès i americà, i exili en femení”.
La jornada va iniciar-se amb la presentació de Genoveva Català, presidenta del CECBLL, agraint la tasca de recerca de totes les persones implicades des de l’any 2021 en diverses investigacions que ajuden a restituir la memòria democràtica de la comarca. Eduard Rivas, alcalde d’Esparreguera, va continuar recordant que l’any vinent el CECBLL celebrarà els seus 50 anys, i va voler donar les gràcies a tots els estudis realitzats durant tant de temps i les aportacions fetes al municipi i a la comarca. La benvinguda i presentació de l’acte la va tancar Maribel Ollé, coordinadora de la recerca col·lectiva, qui va parlar de com els milers d’exiliats republicans que van haver de marxar del país van construir un refugi per la cultura catalana fora de l’Estat Espanyol, on es reprimia i es desmantellava.
Pel que fa a les conferències que ahir a la tarda es van dur a terme a la sala d’actes de la Biblioteca, la primera va anar a càrrec de Josep Maria Solé i Sabaté, historiador especialitzat en la Guerra Civil Espanyola i la seva postguerra, catedràtic en història contemporània per la UB i professor d’Història Contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona. Solé i Sabaté va donar dades sobre exiliats catalans a França el 1939, posant en valor que Catalunya va ser la zona de l’Estat on realment es va produir aquest exili, concretant alguns dels perfils de les persones que no van tornar més.
Josep Maria Solé i Sabaté en el tancament de la conferència “La xarxa cultural de l’exili republicà i la seva tasca en favor de la continuïtat i projecció d’una cultura catalana exiliada, expressada a través de múltiples iniciatives i realitzacions culturals als casals catalans (preexistents i de nova creació” va explicar com molta gent va viure l’exili com a pàtria, vivint entre dos realitats sense saber realment d’on ets.
Escolteu la crònica de l'Informatiu de Ràdio Esparreguera
