Un membre de Ràdio Esparreguera s'uneix a la campanya internacional per obrir les foses de la Guerra Civil al Front de Llevant

El nostre company ens explica que els treballs de camp es divideixen en dues zones molt concretes. Al cementiri de Vilafranca es busca localitzar una fosa amb prop de 18 combatents dels dos bàndols. D'una banda, hi ha soldats de l'exèrcit franquista morts en els combats de la zona. De l'altra, es busquen soldats republicans que van morir a causa de greus ferides de guerra. Aquests van ser enterrats al cementiri després de morir als centres sanitaris locals. Els arqueòlegs actuen a partir de les informacions orals de la població local. Tot i que la primera cata longitudinal no ha donat resultats, els treballs continuen actius. 

Una de les grans curiositats d'aquesta campanya científica és el finançament econòmic estranger. Un sindicat de l'energia de Noruega, anomenat ELog IT, fa una aportació econòmica anual. La seva implicació es deu a la presència històrica dels seus afiliats a les Brigades Internacionals. Aquesta aportació contrasta amb la dependència de les subvencions nacionals. Segons Galocha, el sindicat noruec destina regularment fons a la memòria històrica espanyola. La col·laboració directa d'aquesta entitat estrangera resulta vital per poder realitzar aquest tipus d'exhumacions científiques. 

Entre els estudiants internacionals destaca la presència d'Ahmad AlTaleb, un activista sirià de drets humans. L'Ahmad, que resideix a Espanya, s'ha incorporat recentment a la Comissió Nacional de Desapareguts del seu país. La seva tasca a Síria consistirà a aplicar i transmetre les tècniques d'arqueologia forense que s'apliquen aquí. El participant destaca el caràcter legal i científic de la feina d'ArqueoAntro. Considera que aquesta formació és vital per poder documentar les foses clandestines i els crims a Síria de forma utilitzable judicialment. 

️

L'Ahmad AlTaleb assenyala que s'emporta lliçons molt clares de la memòria històrica a Espanya. La primera lliçó es basa en la genètica forense i l'extracció d'ADN. Com que a Espanya ha passat molt de temps, es necessiten tàctiques molt avançades. Aquestes permeten extreure ADN de familiars que ja no són vius. El sirià troba una gran coincidència amb el seu país, on també hi ha foses dels anys setanta. Per tant, l'Ahmad creu que les metodologies espanyoles podran utilitzar-se ràpidament en un futur procés de pau a Síria. 

La segona gran lliçó de l'Ahmad és la urgència de recollir els testimonis de les famílies. Adverteix que el pas del temps és el pitjor enemic perquè es perd la informació antemortem. Aquestes són les dades físiques i personals que proporcionen els familiars per identificar la víctima. L'activista valora el treball de documentació oral que s'està realitzant a l'Estat espanyol. Des d'aquí transmet a Síria el deure d'entrevistar els familiars directes de forma immediata per no perdre dades valuoses. 

️

El curs d'antropologia forense també rep la visita de professionals dels mitjans internacionals. La directora de documentals Laura Tejero Núñez, formada als Estats Units, encapçala un projecte audiovisual previst per al 2028. La directora vol lluitar contra el profund desconeixement que hi ha a nivell internacional sobre Espanya. Denuncia que encara es té la imatge d'un país marcat només pel sol, la platja i la festa. El film documentarà la realitat dels milers de desapareguts que continuen sota terra per tot el territori. 

️

La Laura Tejero llança una reflexió molt profunda de cara a la societat espanyola i internacional. Explica que intentar amagar el passat dolorós sota la catifa no funciona. Per curar les ferides, cal analitzar judicialment els crims històrics i protegir la memòria democràtica. El seu equip continuarà filmant les entrevistes amb familiars de víctimes durant la propera tardor i primavera. El documental servirà per advertir de la importància de preservar les veus dels darrers testimonis de la guerra.