Entre altres coses del 21/9/2017

“Els estels perduts” , d’Empar Gonzalez, obra guanyadora en la categoria de narrativa d’adults dels dinovens Jocs Florals d’Esparreguera 2017, del Consorci per a la normalització lingüística i els Servei Local de Català.

Avui escoltarem dos espais gracies a la web del Futuro es One de Vodafone en el que parlen de com seran les noves antenes dels nostres smartphones i de com seran les retransmissions d’esports electrònics que volen ser disciplina olímpica.

Avui recuperem dues entrevistes fetes a Ràdio Esparreguera dins el magazín Obrim per Vacances, en les que parlàvem amb Carlo Testa i amb Ramón Flores sobre els habitatges d’ús turístic que tenim a Esparreguera.

Avui en aquest repàs musical que fem cada dia a aquesta hora , escoltarem música de Leonard Cohen que va néixer en un suburbi de Mont-real el 21 de setembre de 1934. La seva família era jueva i de classe mitjana i el seu pare, comerciant de roba, va morir quan Leonard tenia 9 anys. Va ser la seva mare la que va conrear la creativitat d'aquell nen, estimulant-lo perquè escrivís, especialment poesia. Això de la música li va venir als tretze anys en què va aprendre a tocar la guitarra per impressionar a una noia que li interessava. Els seus inicis en la música van tenir molt a veure amb el country i va ser ja en la Universitat on va entrar en contacte amb la bohèmia i es va centrar en la creació literària i en la publicació dels seus poemaris. L'èxit comercial i de crítica d'aquells dos primers llibres, els ajuts del govern canadenc i una herència familiar li van permetre convertir-se en un viatger inesgotable que va conèixer de primera mà els primers anys de Fidel al capdavant de Cuba o la serena bellesa de Grècia. Cohen seguia creant, però encara en el camp literari. Va escriure diverses novel•les i altres dos poemaris. Per a un jove de tot just 30 anys ser comparat amb Joyce com ho va ser Cohen en prestigiosos diaris era tot un afalac. A la música va tornar el 1967, quan va debutar al Festival de Newport. Després vindrien les televisions i, finalment, un contracte amb CBS per gravar un àlbum que es va anomenar Les cançons de Leonard Cohen. Des de llavors, sempre a contracorrent, apareixent i desapareixent de l'escena, Cohen ens ha anat deixant les seves col•leccions de cançons, totes atípiques, reflex de l'ànima d'un home turmentat, però boniques com poques. Cançons que no deixen de ser èxits comercials, com molt bé sabia el seu administrador, a qui va acusar d'haver-li robat cinc milions de dòlars en drets durant el seu retir en un convent budista.