11è capítol - Montserrat Sitjà

El text que l'acompanya és : Si us descric la meva convidada, us diré que és una persona sensible, sensible perquè és una artista, i no m’imagino una artista sense aquest atribut. Segur que és amant de la música, el teatre, el cinema... i segurament, d’altres aspectes artístics, però aquests els ha viscut des de petita a casa seva. Posseeix també una bellesa ben natural, cabells blancs que embolcallen un rostre ovalat, amb celles poblades ben difuminades, uns ulls verds molt atractius i amb mirada penetrant. Ara segur que es mor de vergonya d’escoltar-me, perquè, encara que sembla una poca-vergonya, en el bon sentit de la paraula, té una certa timidesa evident. Continuem amb el rostre. Al centre un nas que presideix un llavis menuts quasi sempre somrients. Normalment no faig referència a la veu però ella, que també ha cantat en diverses ocasions té una veu característica. Després la hi faré definir, perquè ella, com que es dedica a aquest món de la música probablement ho farà millor que jo. Crec que de descripció personal ja en tenim prou, però us donaré unes pistes que no fallaran. Forma part d’una família d’Esparreguera de tota la vida i els seus pares i, sobretot la seva tieta, són molt coneguts per la seva relació amb el teatre català. Ara sí que ja em sembla que sabeu de qui parlo.