Quan ens mirem al mirall, no sempre veiem la realitat. Al podcast volem entrar dins d’aquest mirall per observar, aprendre, reconèixer i escoltar la veritat de la persona convidada.
El Josep Daura ens parlarà de Can Paloma, del seu avi Miquel Daura i família. Per altra banda, ens introduirà en la seva recerca, especialment sobre una malaltia "estranya" que afectà a Esparreguera, el latirisme.
Neus Ribes Cucurull, resident a Olesa de Montserrat, i que va viure a Can Sedó des dels 19 anys. Una entrevista efectuada l'any 2018 on parlem de la vida quotidiana, dels serveis, la palanca, les vivendes... tot allò que ens ajudi a entendre què era aquesta colònia industrial. Esperem que sigui del vostre interès.
Entrevista a Carme, Isabel i Montse Lozano Cifuentes. de 2026.Segons en Josep Paulo, antic cronista de la Vila, l'activitat terrissaire d'Esparreguera es remunta al 1553, data de la qual es conserven els primers testimonis del terrisser Boada, que era cantirer. Esparreguera ha comptat també amb les dones en el cas de la indústria terrissera, tot i que ens ocasions la seva presència pot quedar en l'oblit. En aquesta entrevista l'objectiu era parlar del pare de les nostres entrevistades, en Josep Lozano, però també aprofitem per veure quin era el paper de les dones en aquesta artesania familiar.
Avui tenim amb nosaltres en Julià Infante per parlar-nos de Can Sedó, principalment perquè ell és una de les persones que hi ha viscut i treballat i la seva família també. A més, forma part d’una colla d’amics que en diuen els amics de Can Peles. També parlarem de la seva tasca com a director de l'Escola de Formació Profssional d'Olesa de Montserrat i altres temes. La veritat, va ser un plaer compartir aquesta estona amb ell i espero que vosaltres en gaudiu també.
I avui continuem amb les nostres entrevistes amb personatges d’Esparreguera i tenim una persona que és d’aquelles que se’n diu esparreguerí de tota la vida, encara que no sigui nascut aquí: L’Enric Martínez. Al programa intentem descriure fidelment el personatge per passar a presentar-vos-el directament. I avui voldria fer-ho molt bé perquè considero que ell, com altres persones de la vila, encara no han rebut el reconeixement públic que es mereixen, però sí el de la gent que sabem què és el que han fet i el temps que s’hi ha dedicat, per aconseguir transmetre’ns l’amor a la cultura en general. Ho haurà aconseguit o no però treballar-hi, ja us asseguro que ho ha fet.
Avui tenim na Consuelo Sánchez Ríos, més coneguda com la Chelo, que va néixer a Sevilla, concretament a Alcolea del Río, un poble petitó proper a la capital i que forma part d’una regió molt rica que és la Vega del Guadalquivir , i que és una persona que coneix molt bé la nostra població perquè ha viscut a diversos barris d’Esparreguera i perquè, per qüestió de feina, ha tingut contacte amb moltes dones i ha fet força feines a la nostra vila.
En Jordi Pont neix un 4 d'octubre de 1954 a Santa Coloma de Queralt, a la Conca de Barberà, però ha viscut, i viu, a Esparreguera i és una persona molt popular en el món de la ràdio local. Amant de la música, la fotografia i de la ràdio s'ha fet popular per diversos programes però sobretot pel dedicat al món de la sarsuela. Espero que gaudiu de la companyia del meu mestre sobre l'ofici, sobre la veu, els efectes sonors, les bandes sonores, la dicció i mil coses més.
Avui escoltarem una entrevista efectuada 13 d’octubre de 2018 a Júlia Puig. La Júlia és nascuda el setembre 1956, és casada amb el Francesc i té un fill i una filla i és àvia de dues nenes maquíssimes. Li encanta viatjar ( té una caravana i ha viatjat per tot Europa amb ella, però també ha fet llargs viatges a New Zeland, Canadà i EEUU); a més, li agrada fer senderisme, llegir, la història, fer activitats manuals, com ara fer mitja, ganxet, macramé, cuidar el jardí. I també fer melmelades o la recepta que se li presenti! Però sobretot li agrada parlar! Així que avui tenim una entrevista prometedora!
Pere Cuscó i Estruch, nascut el 1931, és un home que, malgrat que ha viscut fora d’Esparreguera una llarga temporada, és un esparreguerí de tota la vida. Ell és una persona elegant, presumit, seriós, però amb molt sentit de l’humor, familiar, agradable, honest, i que ha dedicat gran part de la seva vida al teatre, tant, que els que el coneixen molt bé, sovint diuen que no saben si diu les coses de veritat o si està actuant.
El programa es va emetre el 26 de març de 2018. la Pepita Escalé Soteras ens va explicar un munt de coses sobre Can Sedó, però també de la seva família i quina relació tenia amb la fàbrica. De fet, en el procés d’industrialització tèxtil, les dones van tenir un paper destacat. Elles van ser la mà d’obra principal, malgrat tot, el treball femení ha restat invisible per a la nostra societat. Amb aquesta entrevista volem recordar tot l'esforç que van fer al llarg dels anys.
Avui parlarem de la història de l'Escola Estel. La persona que us presentem avui la conec des de petita, és l’Aurora Barberà Almirall. És una persona molt planera i riallera. Un dels seus trets més destacables és aquest perquè és molt simpàtica i sempre riu. És una dona enamorada del seu poble i del seu país, al seu perfil de facebook hi té al costat del seu nom una senyera estelada, i sempre es manifesta en aquest sentit. És una dona oberta i amigable i té molts amics i amigues, tant a les xarxes socials com allí on la trobem. És una persona gran, per l’edat que té, i jove pel seu caràcter i mentalitat.
Avui tenim amb nosaltres dos activistes culturals i polítics de la nostra comarca, en Xavier Mas i la Veva Català que ens parlaran sobre les vivències en la data del 20 N ja que aquest 2025 es commemora la mort del dictador Francisco Franco i la recuperació dels drets i llibertats democràtiques.
La nostra convidada d’avui ha treballat durant molts anys amb els cossos de moltes dones. Ens ha ajudat que ens sentim millor, boniques i relaxades. Entrar al seu Centre estudi d’estètica ja era un relax; un espai lluminós amb una olor floral que feia sentir protagonista del jardí, la cabina, que en deia ella. Una persona cordial, sempre està envoltada de gent, fidel, com ella. Però la nostra convidada durant anys l’hem relacionat amb el món del teatre, com actriu, però sobretot per haver-nos maquillat diumenge rere diumenge a La Passió. En aquest programa emès el 2019 parlem de teatre però també de Can Sedó, ja que el seu espòs n'era fill i hi havia passat llargues estones. Esperem que us agradi!
La Cristina és nascuda l’any 1985, és Llicenciada en Ciències Ambientals per la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, Màster Europeu de “Gestió i Restauració del Medi Natural” per la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona i ha cursat un Grau d’Arquitectura Tècnica per la Universitat Politècnica de Barcelona. Ha treballat com a Pèrit Ambientòleg Judicial, com a Vigilant Forestal i jo la definiria com a ambientòloga. Actualment resideix a la Colònia Sedó.
Avui tenim amb nosaltres en Josep Maria Cobos, historiador, Màster en Història Econòmica, i una de les persones que més ha treballat per donar a conèixer la nostra història local i en concret la relacionada amb Can Sedó. En aquest programa vam parlar de la 9a Jornada de paisatges contemporanis del Baix Llobregat , el cafè-col·loqui sobre vivències a Can Sedó, de l’habitatge en aquesta colònia i del creixement urbanístic d’Esparreguera, el 175è aniversari de la Colònia Sedó, entre d’altres temes. Esperem que el programa i la temàtica sigui del vostre gust.
L'abril del 2001 va néixer una associació a Esparreguera, Fòrum XXI, que pretenia fomentar el debat entre els esparreguerins. En l'acte de la presentació comptàrem amb la presència d'Yildiray Ileri, el primer president de l'entitat, l'antropòleg Lluís Mallart , autor del llibre "Els okupes a l'Àfrica", on l'autor, que havia estat vicari a la nostra població i havia anat de missioner al Camerun amb una bona colla d'esparreguerins i esparreguerines, ens explicà la seva experiència. Hi podem sentir també la intervenció de Llorenç Prats, Lola Lizaran, Júlia Seró, Serafí Casanoves i Joana Llordella. Com que considero que és un patrimoni i experiència de la nostra comunitat, avui el reproduirem, malgrat que hi ha algun fragment que no va quedar enregistrat.
La nostra amiga és una dona amb el do de l’enginy i sovint és l’amiga a qui hom consulta sobre alguna persona d’Esparreguera. Coneix a tothom i crec que és perquè és fàcil de congeniar-hi. Penso que aquest coneixement i aquesta facilitat de paraula és la conseqüència directa d’haver viscut sempre amb gent gran, sense deixar de banda els seus fills. Viure amb els avis és una riquesa de la qual ella sempre se’n sent orgullosa. Avui amb parlem amb Mercè Trujillo Batlle.
Leandre Matas, músic, empresari, dibuixant, d'una família molt coneguda a Esparreguera, per exemple, el seu pare va ser un dels fundadors de l'Escola El Puig. Una entrevista molt agradable i crec que ens ajudarà a conèixer una mica més la nostra vila. Espero que us agradi.
I avui tenim un convidat, com sempre, molt particular. Dic, com sempre, perquè al llarg dels anys he descobert que tots i totes, d’una manera o altra, tenim quelcom d’especial, quelcom que ens fa diferents. El nostre convidat és un enamorat del seus poble, tot i que no hi va néixer, però en sap més coses que la majoria de nosaltres. Ell és l'Enric Gili i és una entrevista efectuada l'any 2019.
I avui, com cada setmana tenim una convidada molt especial. És una dona que, tot i ser molt coneguda a Espareguera, no és amant d’entrevistes ni homenatges, com ella diu. És per això que més que mai li agraeixo moltíssim la seva participació a “Dins d’un mirall” el dia 2 de març de 2019. Ella és la Isabel Hipólito.
La nostra convidada d’avui és Maria Soteras Muset, una veïna del nostre poble que ens parlarà de la seva família, en relació a Can Sedó. També parlarem de de la migració del camp a la ciutat de la Cas Blanca, de les empreses dels anys seixanta, de com es divertien els joves, en especial la relació del poble amb la colònia i el riu. No us la perdeu, crec que val molt la pena.
La nostra convidada d'avui és la Montserrat Vilardosa i la vaig entrevistar l'11 de desembre de 2021. Ella és una dona que sembla més jove del que és ja que és una dona molt activa. Quan dic activa, em refereixo en totes accepcions del mot. Esportiva, treballadora, comunicadora, vaja, que no para. És nascuda a Esparreguera i sempre hi ha viscut. Li agrada molt la muntanya, especialment caminar. Tinc la impressió que és d’aquelles persones que es posa fites a la vida, vull dir que és autoexigent. Ella és una persona innovadora i necessita de nous reptes per a estar satisfeta. S’ha dedicat i es dedica a la política i és de les poques dones de la nostra vila que ha estat candidata al Congreso. És una Humanista, no perquè hagi estudiat Humanitats, que sí que ho ha fet, sinó perquè li agrada la família i ha conviscut i conviu amb gent gran perquè considera que les persones grans han de viure en família.
1000 anys de la fundació del monestir de Montserrat. Avui escoltareu una entrevista efectuada l’11 de setembre de l’any 1993 dins del monestir de Montserrat, que jo vaig gaudir especialment, per l’espai i per la convivència amb alguns monjos. Així doncs, escoltem el programa enregistrat dins de l’estudi radiofònic de Montserrat.
Parlem amb Maria Antònia Juanpere Fabregat. La Maria Antònia és una persona que ha preservat la memòria de la seva família, per això parlem d'ells, d'exili, però també de més aspectes del nostre poble, del qual ella n'és gran coneixedora. La nostra protagonista ha viscut a França, ha estat mestra de francès a l'Escola Montserrat i actualment és voluntària de Casal Intercultural d'Esparreguera. Esperem que us sigui profitós.
Aprofitant que aquesta setmana celebrem la Diada de Sant Jordi us presentem l'enregistrament de dos treballs literaris que, directament o indirectament, ens parlen d’Esparreguera. En primer lloc comencem amb “Solstici d’ombres”, guardonat als XXIIens Jocs Florals de Vila d’Esparreguera i , a continuació, podran escoltar “La pedra tosca”, un text que va ser premiat a la XXena edició d’aquests mateixos Jocs Florals, organitzats per l'Ajuntament, el Servei Local de Català i el Consorci per a la Normalització Lingüística. Ambdós han estat enregistrats per Ràdio Esparreguera i en Jordi Pont ens hi va afegir les músiques i efectes. Espero que els agradi i que, malgrat que sigui ficció, hi retrobin el passat de la nostra vila.
En aquest programa Màrius Torres, pensador, creador i traductor de poesia ha estat un dels grans poetes del segle XX. Malgrat això, creiem que no ha obtingut mai el reconeixement que es mereixia i per això el 2012 amb un grup d’alumnes, professorat i artistes esparreguerins vam enregistrar “El combat dels poetes”. Aleshores el vam difondre pel programa d’EsCairats i també a “Dins d’un mirall”. Espero que us agradi. Amb la intervenció de Benito Gallardo, Sagrari Fernàndez, Laura Pedrero, Maribel Massip, Maria Martín, Mariona Alonso, Erol Ileri, Carme Tobella, Elena Fernàndez, Marta Ruzafa, Eva Rodriguez, Albert Julibert, Laura Pinyol, Lidia Lucena, Josep Maria Cobos, Alfred Cuchi, Jordi Aurin, Mari Àngels Amorós.
La nostra convidada d’avui va néixer el 1951 a Esparreguera, en un dissabte de glòria. Ella és una persona més aviat senzilla, que no li agrada destacar, però que té una força que fa notar la seva presència i activitat allà on estigui. És una persona que coneix molt bé la història del nostre poble i per això la vam entrevistar l’any 2023. Espero que us interessi. Ella és la Maria Mestres Puig.
I avui tenim una entrevista molt actual i ho fem amb molt de gust perquè és una persona molt interessant, per qui és ella, però també per la feina que fa i el coneixement que té sobre l’actualitat de diversos països força allunyats del nostre entorn més immediat. Ella és una noia molt eixerida, simpàtica i molt oberta, tot i que per mi té un punt de suspens, potser per la diferència generacional o potser perquè d’entrada sempre l’he considerada una dona interessant i diferent. Ella és la Constança Altirriba.
Avui recuperem l'entrevista a Santiago Mestres Navarro, emesa els dies 25 de març i 1 d’abril de 2023. Ell és una persona d’aquelles d’Esparreguera de tota la vida, per dir-ho d’alguna manera, i molt coneixedora de la nostra vila. El nostre protagonista d’avui és un home que destaca perquè és molt xerraire, li encanta la conversa. Sempre somriu i està de bon humor. Ell es defineix com economista i guardador, mecànic de professió, ara jubilat, continua amb moltes afeccions, viatjar, la història però, sobretot, la de col·leccionar peces antigues. Físicament us diria que destaquen els seus ulls grans, vius, i amb un verd intens, amb una mirada expressiva celes poblades i arquejades. Nas considerable però proporcionat a un rostre ovalat i amb una barba quasi dissimulada. És un home alt i robust. Cabells bruns i arrissats, avui dia amb algunes canes que indiquen el pas inexorable del temps. Els que el coneixeu sabreu que és un personatge singular a la Passió d’Esparreguera ja que ha fet el paper de Barrabàs durant molts anys. Esperem que gaudiu de l'entrevista.
L’any 1992, com a conseqüència de les Olimpíades, vaig tenir l’ocasió d’entrevistar en Francesc Navarro, un taxista que aleshores tenia 37 anys. Ell coneixia molt bé la realitat d’Esparreguera i d’això parlàvem però en aquesta ocasió ens va descobrir la relació amb personatges com Núria Espert o Irene Papas. Gràcies a ell vaig poder conèixer-les personalment. Diré que, a partir d’aquella ocasió, ens hem tingut molta estima i que ens hem conegut encara més a través dels seus fills. Ell és un excel·lent pare, un enamorat de bàsquet i molt treballador, entre d’altres qualitats. Espero que gaudiu de l’entrevista.
Carme Paulo Salas (1952-2016) va ser una de les dones singulars de la nostra vila; era una persona que jo coneixia de molts anys, una dona oberta, feminista, agradable i xerraire. Va ser la primera dona electa des de la reinstauració de la democràcia i Jutgessa de Pau d’Esparreguera durant cinc anys. Va ser regidora delegada de Serveis Socials entre 1983 i 1996 i fou la primera directora de la Residència de Can Comelles. D'això parlàvem l'any 1993 al programa "Dins d'un mirall". Un document històric que és encara de molta actualitat i un record per a la Carme que es troba tant a faltar.
L’any 1994 el programa “Dins d’un mirall” va rebre el premi Rosalia Rovira, atorgat per la Diputació de Barcelona, al millor programa de ràdio, ex aequo amb “Moments”, de Ràdio Castelló d'Empúries. El jurat era integrat pels periodistes Josep Pernau —degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya—, Josep Maria Cadena, Josep Maria Huertas, Jaume Guillamet, Josep Maria Figueres, Jaume Fabre, Jordi Mercader i el representant de la Diputació, Josep Anton Rossell. L'acte de lliurament del premi va tenir lloc en el decurs d'un sopar celebrat el dia 28 de gener al pavelló poliesportiu d'Esparreguera (Baix Llobregat), al qual hi van assistir mig miler de persones, entre elles destacats periodistes catalans. El premi va ser lliurat pel president de la Diputació de Barcelona, Manuel Royes. En aquesta ocasió l’entrevista era a Yildiray Ileri, enginyer industrial i llicenciat en estudis de l’Àsia Oriental. El nostre protagonista té nacionalitat danesa i turca i coneix molt bé l’experiència de sentir-se estranger en un altre país. El motiu de l’entrevista estava relacionat amb un atemptat xenòfob que s’havia produït alemanya contra una família turca que tenia refugi polític. Era un programa que era una crida a l’acolliment dels refugiats. La veu que sentiu al començament és de Ricard Robles que el presentava.
Benvinguts a "Dins d'Un mirall" El programa d'avui va ser un programa una mica diferent, per això avui no us descriuré els meus convidats. Són artistes molt joves i els i les que em segui seria difícil que els encertéssiu, però em fa molta il·lusió presentar-vos-els perquè fan una cosa que és també patrimoni nostre. Escriuen i reciten poesia i, això ja sabeu que per a mi té molt de mèrit. Per un cantó, tenim Berta Médico Soldevila. a la guitarra i cantant, de Tàrrega, i el Jan Calvet Domingo. poeta. que ha efectuat la carrera d’Estudis Socioculturals de Gènere a la UAB, també el podeu trobar a la llibreria Utòpica d'Esparreguera.
Avui us passarem una de les meves entrevistes que vam fer dins del programa “Teixint històries”, un petit parèntesis de “Dins d’un mirall”. Concretament el programa es va emetre el dia 12 de març de 2018. En aquesta ocasió el programa el fèiem amb Trini Arquimbau i el nostre entrevistat va ser en Josep Llopart i Corsà. El Josep va néixer l’any 1949 a Esparreguera , va estudiar per ser aparellador però no va finalitzar ; els darrers anys de la seva vida laboral ha treballat com a autònom, 17 anys exercint d’impressor, disseny gràfic i a l’actualitat gaudeix de la jubilació. Està casat amb la Maria Mestres i té dues filles, i un net i una neta. Prové d’una família molt coneguda al poble ja que eren nou germans i el pare estava molt actiu en diverses entitats de la vila, com ara l’Associació de Pares de família, el Patronat o La Passió, a més, treballava com a administrador de l’Abadia de Montserrat.
Avui tenim una convidada molt especial per mi i espero que al final del programa entengueu el motiu. És una bona amiga i una persona molt coneguda per la majoria de les que ens escolteu. Començaré amb la seva descripció, tot i que és una comesa que m’agrada però que no és fàcil. Com deia Pla: “És molt més difícil descriure que opinar. Infinitament més. A la vista de la qual cosa, tothom opina”. M’encanta la destresa i el sentit de l’humor d’aquest autor, cosa que jo no tinc! Així que... a veure què en surt. De somriure reservat i franc, d’entrada destacaria els seus ulls prominents pel seu blau de color de mar, solcat per uns puntets color atzabeja. Com diu la cançó, “ Color de mar, de blau profund tan plens de màgia...” Mirada generosa i simpàtica que es descobreix pels plecs que dibuixa un somriure tímid i constant. La nostra amiga té un nas prominent però discret; un pòsit de bellesa de proporcions simètriques que ha perdurat al llarg dels anys. Parlem d’una dona insegura però decidida i dinàmica que, per sobre de tot, estima la seva gent i el país. De conviccions sòlides, tossuda però oberta al canvi, si cal. La nostra protagonista va estudiar magisteri, professió que l’ha acompanyat tota la vida i per tots cantons. Em deia, jo vaig estudiar magisteri per a ser mestra de l’Escola el Puig. Després en parlarem, però ella ha estat, i és, d’alguna manera, una mestra en el sentit més estricte de la paraula. Suposo que ja aneu pensant qui pot ser. La descobrim?
I avui us presentem una entrevista a Núria Gràcia Corella que malauradament va morir la setmana passada i que nosaltres la volem recordar amb molta estima. L'entrevista la vam fer dins d'un projecte "Teixint històries" que vinculava l’”Associació per a la defensa del patrimoni de la Colònia Sedó i el seu entorn” i Ràdio Esparreguera: Teixint històries. Aquest era un projecte que pretenia recuperar la memòria d’aquells treballadors i treballadores de la fàbrica Sedó i també d’aquells i aquelles que d’alguna manera hi havien estat vinculades. La nostra convidada en aquesta ocasió va néixer a Esparreguera, concretament al carrer dels Arbres, uns dels carrers que sempre ha destacat pels seus arbres ja que n’ha tingut de tota mena: acàcies, plàtans, til·lers... però que no sempre ha rebut aquest nom. Tenim en el passat, els noms de el Paral·lel, l’Anselm Clavé, San Ignacio i ara, com deia, el carrer dels Arbres. Ella és la Núria Gràcia Corella. A la Núria l'acompanyava la seva filla, la Maria Isabel Buxeda. Benvinguda i amb elles vam parlar de la família, de Can Sedó i del transport del treballadors, de l'exili. Moltes coses del passat més proper d'Esparreguera. Esperem que us agradi i que la recordeu.
L'any 2017 vam entrevistar l’Eduard Juliachs i Canal. L’Eduard és nacut a Esparreguera, el 2 de juliol del 1969 i és conegut a Esparreguera, i també a fora, per la seva interpretació del Judes a La Passió i altres papers . Ara que tenim una nova temporada de La Passió a la vista escoltarem l'entrevista en la qual parlàvem de l’espectacle amb profunditat perquè aleshores l’Eduard havia interpretat aquest personatge, el del Judes, durant 27 anys. Però l’Eduard, el Juliachs, com el coneix molta gent, també és conegut a casa nostra com a escriptor. Fa molts anys també que escriu de manera ininterrompuda el Safareig de la Senyoreta. Esperem que us agradi aquest record.
Entrevista a Jaume Torruella i Leandre Calsina al programa "Dins d'un mirall" l’any 1993. Aquest programa de “Dins d’un mirall va ser un dels primers que vam efectuar, això era l’any 1993. Aleshores comptàvem amb el tècnic Abel Torruella i entrevistàvem en Jaume Torruella i Leandre Calsina, antics membres actius del Patronat Parroquial i activistes culturals d’Esparreguera. Amb ells parlem de la importància que va tenir el Patronat, concretament el paper del Club de Joves a Esparreguera però també reflexionem sobre l’ús de la llengua catalana, la Nova Cançó, la transició, el Francesc Castells, l’Anna Lizaran, la coral de joves d’aquesta entitat, les actuacions fora de la vila, la censura, i el butlletí del Patronat.
El nostre convidat d'avui és president dels Amics del Campanar d'Esparreguera, crec que aquesta ja és una bona pista perquè endevineu qui és ja que fa anys que sempre que parlem de campanes i campanar ho associem a ell. Ell és una persona alta i prima amb un posat recte tot i que ultimament camina amb una certa dificultat, cosa que no li priva d'enfilar-se torre amunt quan és necessari. Com dic, és un home alt, mes o menys robust però sempre ha estat mes o menys prim, avui dia amb la panxeta de l'edat, és clar. Cabell blanquinós que cobreix quasi tota la testa. Amb serrell rebel sobre una cara allargassada amb un nas provinent on li reposen unes ulleres platejades que cobreixen uns ulls marronosos. Meticulós, responsable, xerraire, simpàtic, obert. Els que el coneixen bé diuen que és molt bona persona, potser una mica rondinaire però de fàcil tracte. Li encanta explicar històries i les explica amb entusiasme. Com deia al començament, parlar d'ell és parlar del campanar, de les campanes, del rellotge, del pessebre. Ell és en Josep Teruel.
El dia 2 de juliol de 1993 al programa “Dins d’un mirall” vam tenir un convidat molt entranyable, el cantant Dyango. Aleshores feia de tècnic en Jordi Sánchez. El cantant ens parla dels seus començaments, la formació musical amb estudis de piano i trompeta, de la seva carrera artística dins del món de la cançó melòdica i el ressorgir dels boleros; el seu interès pel jazz. Rememora la seva amistat amb l’escriptora Teresa Pàmies. Si voleu escoltar unes magnífiques cançons i reviure la sorpresa que li vam preparar amb el retrobament, després de molts anys, amb dos amics esparreguerins amb els quals va fer el servei militar. Un programa entranyable i divertit.
I avui, tenim un convidat interessant com tots els que ens han anat visitant cada setmana, però ell, a més, és una persona molt lligada al teatre, tot i que avui no parlarem solament de teatre. És un personatge, com deia, lligat al teatre, especialment a la Passió, però que coneix molt bé la nostra vila perquè forma part d’una de les famílies més arrelades a Esparreguera i, a més, va ser una de les frontisses de la transició. Ell és l’Eloi Mestre Aloy, l’Eloi de ca l’Aloy!
Avui a Dins d'un mirall podreu escoltar una narració que vaig escriure l'any 2020 amb la veu i músiques de Jordi Pont. Esperem que us agradi. El cel s’anava ennegrint i ràpidament deixà pas a la fosca. Ja no hi quedava cap visitant i, aleshores, va ser quan va decidir que aquell vespre es quedaria a descansar al parc zoològic. Va pensar que sempre era millor que tornar al poble i que l’endemà ja trobaria alguna feina de vailet en algun negoci de la capital.
El nostre convidat és de complexitat prima, jo diria prima per genètica. Perquè és un tret dominant en molts membres de la seva família. Cos robust, treballat de tant caminar i fer muntanya; d’estatura més aviat petita, però dins de les dimensions de molts de nosaltres. El cap poblat de cabells rebels –com ell–, jo diria que força ben conservats per l’edat, canosos i admirablement ben governats. Celles poblades que protegeixen uns ulls verds oliva, solcats de petites guspires fosques i confinats per unes petites arrugues brunes i rialles iròniques. De galtes xuclades i llavis estrets, exhibeix un rostre allargassat amb pòmuls tímids i barbeta estreta. Vesteix esportivament, amb aquella imatge de la gent d’esquerres dels anys seixanta, setanta, amb un cert aire d’intel·lectual i de llibertat, de rondinaire o potser de contestatari. Ja veurem Ha estat una persona molt activa a la nostra vila, tant en el camp de la política, de la conservació de la natura com de la recerca, i ha estat també molt participatiu com a pare. I perquè crec que coneix a fons el nostre poble, el nostre entorn, el patrimoni i la nostra història, avui l’he convidat al programa. No sé si ja l’heu encertat, en tot cas, ells és l’Eleuteri Navarro Herrerias.
El text que l'acompanya és : Si us descric la meva convidada, us diré que és una persona sensible, sensible perquè és una artista, i no m’imagino una artista sense aquest atribut. Segur que és amant de la música, el teatre, el cinema... i segurament, d’altres aspectes artístics, però aquests els ha viscut des de petita a casa seva. Posseeix també una bellesa ben natural, cabells blancs que embolcallen un rostre ovalat, amb celles poblades ben difuminades, uns ulls verds molt atractius i amb mirada penetrant. Ara segur que es mor de vergonya d’escoltar-me, perquè, encara que sembla una poca-vergonya, en el bon sentit de la paraula, té una certa timidesa evident. Continuem amb el rostre. Al centre un nas que presideix un llavis menuts quasi sempre somrients. Normalment no faig referència a la veu però ella, que també ha cantat en diverses ocasions té una veu característica. Després la hi faré definir, perquè ella, com que es dedica a aquest món de la música probablement ho farà millor que jo. Crec que de descripció personal ja en tenim prou, però us donaré unes pistes que no fallaran. Forma part d’una família d’Esparreguera de tota la vida i els seus pares i, sobretot la seva tieta, són molt coneguts per la seva relació amb el teatre català. Ara sí que ja em sembla que sabeu de qui parlo.
Avui podrem escoltar una entrevista efectuada l'any 2010 a Mariona Masferrer, aleshores directora de la Biblioteca Beat Domènech Castellet, amb la qual parlem sobre la història d'aquesta biblioteca i la relació amb molts aspectes de la nostra vila.
Les escoles de primària i els centres de secundària, amb els seus mestres i professorat, estan preparant la tercera edició de "Camins de pau", l'any passat vam tenir una representació d'aquests centres a la nostra emissora: l'Escola Mare de Déu de la Muntanya , l'Escola Cooperativa el Puig i l'Escola Taquígraf Garriga. Escolteu-los si us ve de gust!
En aquest programa parlàvem, dic parlàvem, per què malauradament en Jaume Alavedra ja no està entre nosaltres. Aquell dia vam parlar fonamentalment de matalassos. Avui dia tenim matalassos de tot tipus, de làtex, de viscolàtex, amb molles, sense molles... Fins no fa massa anys –jo encara els recordo– a Esparreguera teníem els matalassers, un ofici avui perdut a casa nostra, tot i que encara en podem trobar en altres poblacions. Un ofici dur per la pols que desprenia la llana i per l’esforç que representava. Per parlar-nos d’aquest tema i d’altres ens acompanyà el Jaume Alavedra, un esparreguerí nascut l’any 1931, és a dir, que aleshores tenia 85 anys. Ell va venir acompanyat de la Rosita Sebastià, la seva esposa, nascuda l’any 1938 .
És rossa, cabells arrissats, d’ulls foscos i molt eixerida. De la seva fesomia destacaria el seu somriure. Sempre que he parlat amb ella somriu i té una manera de fer i dir molt amable. És molt xerraire i li agrada explicar-se amb tot tipus de detalls. Sé que li agrada la gent gran perquè l’he observat moltes vegades, quan acompanyava la seva mare a la plaça.
El primer que se m’acut en pensar amb la nostra convidada d’avui, és la seva imatge darrere d’un taulell farcit de tot allò que ens pot generar el plaer del bon menjar, allò que és prohibitiu en moltes ocasions per a conservar una bona figura. A part del somriure permanent, la nostra convidada, duia uns davantals d’aquells immaculats, amb una blancor absoluta i amb uns farbalans discrets.
La Sara és una dona molt coneguda a la nostra vila. Ha estat mestra de molta gent a Esparreguera i també a fora, a més, ha tingut escola pròpia, ha intervingut en gran quantitat d’obres de teatre i també a La Passió interpretant els papers principals; afegirem que ha efectuat moltes altres activitats altruistes a la nostra població.
Francesc Ribera Cortadella. Aquest estiu ens va deixar el 6 d’agost amb 78 anys.
