Esparreguera ret homenatge a Grenoble als exiliats republicans i dignifica la memòria del petit Juan Milán Beltrán
La vila d'Esparreguera ha tingut una presència destacada en els actes d'homenatge als exiliats republicans celebrats el passat 20 d'octubre a França. L'alcalde Juan Jurado, la historiadora Joana Llordella i Lluc López, representant de la família del nadó esparreguerí, Juan Milán Beltrán, mort a l'exili el 1939, han participat en els actes commemoratius celebrats a La Tronche i a la Maison de l'International. La trobada va servir per recordar les 56 persones mortes durant l'exili de 1939 en aquesta regió francesa
En declaracions a Ràdio Esparreguera, Lluc López, net d'Agustina Beltran Amela (tieta d'en Juan) es mostra agraït d'haver pogut viure aquest homenatge al seu cosí. Un acte commemoratiu en el que ha tingut molt a veure la historiadora i doctoranda de la Universitat de Grenoble Léa Barril, que va revelar la tràgica mort a l'exili del petit Juan Milán Beltrán el 1939 a Grenoble, amb nomes onze mesos d'edat.
L'expedició també va comptar amb la presència de la historiadora local Joana Llordella i de l'alcalde d'Esparreguera, Juan Jurado. Tots dos van acompanyar els familiars durant les cerimònies institucionals i els actes de memòria. Llordella va remarcar la profunda emoció vivida en veure reconeguda la dignitat de les víctimes.
Durant els parlaments oficials a La Tronche, l'alcalde Juan Jurado va recordar el drama de l'exili republicà. El batlle va destacar que l'any 1939 prop de 500 veïns van haver de fugir del municipi. Aquesta xifra representava aproximadament el 10% de la població d'Esparreguera de l'època. Jurado va emfasitzar el patiment causat per la guerra, la intolerància i l'odi. També va qualificar d'esgarrifós el cas del petit Juan Milán.
La troballa de la identitat d'en Juan Milán Beltrán ha permès reavivar la memòria familiar dels Beltran-Amela. La família vivia al carrer de Baix abans de la retirada republicana de 1939. Després de passar pel camp de refugiats d'Argelers, van ser traslladats cap al nord de França. Lluc López va explicar com la recerca històrica ha ajudat a ordenar els records que li explicava la seva àvia.
Més enllà del cas particular, la trobada a Grenoble ha posat el focus en la reparació de moltes famílies anònimes. La recerca ha demostrat la importància de donar noms i cognoms a les persones que van morir a l'exili. Lluc López va subratllar el valor de la memòria democràtica davant la proliferació de discursos d'odi en la societat actual. Per al representant familiar, recordar el passat és indispensable per evitar cometre els mateixos errors.
La identificació d'aquestes víctimes ha estat possible gràcies al treball de la investigadora francesa Léa Barril. La doctoranda de la Universitat de Grenoble va utilitzar els mitjans de comunicació per localitzar les famílies dels refugiats. Barril va contactar inicialment amb Ràdio Esparreguera per estirar el fil de la història local. Gràcies a aquesta col·laboració amb Joana Llordella, es van poder creuar les dades dels arxius amb els testimonis de la vila.
La recerca històrica no s'atura aquí. Joana Llordella ha desvetllat recentment la pista d'un segon nadó mort a l'exili anomenat Lliberto, que també té vincles familiars directes amb Esparreguera. Els investigadors locals continuen treballant per preservar la memòria democràtica del municipi i apropar aquesta història a les noves generacions.
