1000 anys de la fundació del monestir de Montserrat. Avui escoltareu una entrevista efectuada l’11 de setembre de l’any 1993 dins del monestir de Montserrat, que jo vaig gaudir especialment, per l’espai i per la convivència amb alguns monjos. Així doncs, escoltem el programa enregistrat dins de l’estudi radiofònic de Montserrat.
Parlem amb Maria Antònia Juanpere Fabregat. La Maria Antònia és una persona que ha preservat la memòria de la seva família, per això parlem d'ells, d'exili, però també de més aspectes del nostre poble, del qual ella n'és gran coneixedora. La nostra protagonista ha viscut a França, ha estat mestra de francès a l'Escola Montserrat i actualment és voluntària de Casal Intercultural d'Esparreguera. Esperem que us sigui profitós.
Aprofitant que aquesta setmana celebrem la Diada de Sant Jordi us presentem l'enregistrament de dos treballs literaris que, directament o indirectament, ens parlen d’Esparreguera. En primer lloc comencem amb “Solstici d’ombres”, guardonat als XXIIens Jocs Florals de Vila d’Esparreguera i , a continuació, podran escoltar “La pedra tosca”, un text que va ser premiat a la XXena edició d’aquests mateixos Jocs Florals, organitzats per l'Ajuntament, el Servei Local de Català i el Consorci per a la Normalització Lingüística. Ambdós han estat enregistrats per Ràdio Esparreguera i en Jordi Pont ens hi va afegir les músiques i efectes. Espero que els agradi i que, malgrat que sigui ficció, hi retrobin el passat de la nostra vila.
En aquest programa Màrius Torres, pensador, creador i traductor de poesia ha estat un dels grans poetes del segle XX. Malgrat això, creiem que no ha obtingut mai el reconeixement que es mereixia i per això el 2012 amb un grup d’alumnes, professorat i artistes esparreguerins vam enregistrar “El combat dels poetes”. Aleshores el vam difondre pel programa d’EsCairats i també a “Dins d’un mirall”. Espero que us agradi. Amb la intervenció de Benito Gallardo, Sagrari Fernàndez, Laura Pedrero, Maribel Massip, Maria Martín, Mariona Alonso, Erol Ileri, Carme Tobella, Elena Fernàndez, Marta Ruzafa, Eva Rodriguez, Albert Julibert, Laura Pinyol, Lidia Lucena, Josep Maria Cobos, Alfred Cuchi, Jordi Aurin, Mari Àngels Amorós.
La nostra convidada d’avui va néixer el 1951 a Esparreguera, en un dissabte de glòria. Ella és una persona més aviat senzilla, que no li agrada destacar, però que té una força que fa notar la seva presència i activitat allà on estigui. És una persona que coneix molt bé la història del nostre poble i per això la vam entrevistar l’any 2023. Espero que us interessi. Ella és la Maria Mestres Puig.
I avui tenim una entrevista molt actual i ho fem amb molt de gust perquè és una persona molt interessant, per qui és ella, però també per la feina que fa i el coneixement que té sobre l’actualitat de diversos països força allunyats del nostre entorn més immediat. Ella és una noia molt eixerida, simpàtica i molt oberta, tot i que per mi té un punt de suspens, potser per la diferència generacional o potser perquè d’entrada sempre l’he considerada una dona interessant i diferent. Ella és la Constança Altirriba.
Avui recuperem l'entrevista a Santiago Mestres Navarro, emesa els dies 25 de març i 1 d’abril de 2023. Ell és una persona d’aquelles d’Esparreguera de tota la vida, per dir-ho d’alguna manera, i molt coneixedora de la nostra vila. El nostre protagonista d’avui és un home que destaca perquè és molt xerraire, li encanta la conversa. Sempre somriu i està de bon humor. Ell es defineix com economista i guardador, mecànic de professió, ara jubilat, continua amb moltes afeccions, viatjar, la història però, sobretot, la de col·leccionar peces antigues. Físicament us diria que destaquen els seus ulls grans, vius, i amb un verd intens, amb una mirada expressiva celes poblades i arquejades. Nas considerable però proporcionat a un rostre ovalat i amb una barba quasi dissimulada. És un home alt i robust. Cabells bruns i arrissats, avui dia amb algunes canes que indiquen el pas inexorable del temps. Els que el coneixeu sabreu que és un personatge singular a la Passió d’Esparreguera ja que ha fet el paper de Barrabàs durant molts anys. Esperem que gaudiu de l'entrevista.
L’any 1992, com a conseqüència de les Olimpíades, vaig tenir l’ocasió d’entrevistar en Francesc Navarro, un taxista que aleshores tenia 37 anys. Ell coneixia molt bé la realitat d’Esparreguera i d’això parlàvem però en aquesta ocasió ens va descobrir la relació amb personatges com Núria Espert o Irene Papas. Gràcies a ell vaig poder conèixer-les personalment. Diré que, a partir d’aquella ocasió, ens hem tingut molta estima i que ens hem conegut encara més a través dels seus fills. Ell és un excel·lent pare, un enamorat de bàsquet i molt treballador, entre d’altres qualitats. Espero que gaudiu de l’entrevista.
Carme Paulo Salas (1952-2016) va ser una de les dones singulars de la nostra vila; era una persona que jo coneixia de molts anys, una dona oberta, feminista, agradable i xerraire. Va ser la primera dona electa des de la reinstauració de la democràcia i Jutgessa de Pau d’Esparreguera durant cinc anys. Va ser regidora delegada de Serveis Socials entre 1983 i 1996 i fou la primera directora de la Residència de Can Comelles. D'això parlàvem l'any 1993 al programa "Dins d'un mirall". Un document històric que és encara de molta actualitat i un record per a la Carme que es troba tant a faltar.
L’any 1994 el programa “Dins d’un mirall” va rebre el premi Rosalia Rovira, atorgat per la Diputació de Barcelona, al millor programa de ràdio, ex aequo amb “Moments”, de Ràdio Castelló d'Empúries. El jurat era integrat pels periodistes Josep Pernau —degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya—, Josep Maria Cadena, Josep Maria Huertas, Jaume Guillamet, Josep Maria Figueres, Jaume Fabre, Jordi Mercader i el representant de la Diputació, Josep Anton Rossell. L'acte de lliurament del premi va tenir lloc en el decurs d'un sopar celebrat el dia 28 de gener al pavelló poliesportiu d'Esparreguera (Baix Llobregat), al qual hi van assistir mig miler de persones, entre elles destacats periodistes catalans. El premi va ser lliurat pel president de la Diputació de Barcelona, Manuel Royes. En aquesta ocasió l’entrevista era a Yildiray Ileri, enginyer industrial i llicenciat en estudis de l’Àsia Oriental. El nostre protagonista té nacionalitat danesa i turca i coneix molt bé l’experiència de sentir-se estranger en un altre país. El motiu de l’entrevista estava relacionat amb un atemptat xenòfob que s’havia produït alemanya contra una família turca que tenia refugi polític. Era un programa que era una crida a l’acolliment dels refugiats. La veu que sentiu al començament és de Ricard Robles que el presentava.
Benvinguts a "Dins d'Un mirall" El programa d'avui va ser un programa una mica diferent, per això avui no us descriuré els meus convidats. Són artistes molt joves i els i les que em segui seria difícil que els encertéssiu, però em fa molta il·lusió presentar-vos-els perquè fan una cosa que és també patrimoni nostre. Escriuen i reciten poesia i, això ja sabeu que per a mi té molt de mèrit. Per un cantó, tenim Berta Médico Soldevila. a la guitarra i cantant, de Tàrrega, i el Jan Calvet Domingo. poeta. que ha efectuat la carrera d’Estudis Socioculturals de Gènere a la UAB, també el podeu trobar a la llibreria Utòpica d'Esparreguera.
Avui us passarem una de les meves entrevistes que vam fer dins del programa “Teixint històries”, un petit parèntesis de “Dins d’un mirall”. Concretament el programa es va emetre el dia 12 de març de 2018. En aquesta ocasió el programa el fèiem amb Trini Arquimbau i el nostre entrevistat va ser en Josep Llopart i Corsà. El Josep va néixer l’any 1949 a Esparreguera , va estudiar per ser aparellador però no va finalitzar ; els darrers anys de la seva vida laboral ha treballat com a autònom, 17 anys exercint d’impressor, disseny gràfic i a l’actualitat gaudeix de la jubilació. Està casat amb la Maria Mestres i té dues filles, i un net i una neta. Prové d’una família molt coneguda al poble ja que eren nou germans i el pare estava molt actiu en diverses entitats de la vila, com ara l’Associació de Pares de família, el Patronat o La Passió, a més, treballava com a administrador de l’Abadia de Montserrat.