
20è capítol - Dolors Feixas
Avui tenim una convidada molt especial per mi i espero que al final del programa entengueu el motiu. És una bona amiga i una persona molt coneguda per la majoria de les que ens escolteu. Començaré amb la seva descripció, tot i que és una comesa que m’agrada però que no és fàcil. Com deia Pla: “És molt més difícil descriure que opinar. Infinitament més. A la vista de la qual cosa, tothom opina”. M’encanta la destresa i el sentit de l’humor d’aquest autor, cosa que jo no tinc! Així que... a veure què en surt. De somriure reservat i franc, d’entrada destacaria els seus ulls prominents pel seu blau de color de mar, solcat per uns puntets color atzabeja. Com diu la cançó, “ Color de mar, de blau profund tan plens de màgia...” Mirada generosa i simpàtica que es descobreix pels plecs que dibuixa un somriure tímid i constant. La nostra amiga té un nas prominent però discret; un pòsit de bellesa de proporcions simètriques que ha perdurat al llarg dels anys. Parlem d’una dona insegura però decidida i dinàmica que, per sobre de tot, estima la seva gent i el país. De conviccions sòlides, tossuda però oberta al canvi, si cal. La nostra protagonista va estudiar magisteri, professió que l’ha acompanyat tota la vida i per tots cantons. Em deia, jo vaig estudiar magisteri per a ser mestra de l’Escola el Puig. Després en parlarem, però ella ha estat, i és, d’alguna manera, una mestra en el sentit més estricte de la paraula. Suposo que ja aneu pensant qui pot ser. La descobrim?












